dilluns, 7 de novembre del 2016

Aferrar i deixar




Inspirar, exhalar...
Inspirar... exhalar...
Inspirar...... exhalar....................
Vet aquí el senzill i alhora imprescindible mecanisme lligat al principi vital.




La importància de la respiració és destacada en múltiples àrees per exemple l'esportista sap prou bé de quina forma li convé respirar per assolir les seves fites i el mateix li succeeix al cantant que acaba fent-se molt bon amic del seu propi diafragma... Malgrat tot, el binomi inspiració/exhalació ens passa per alt potser massa sovint.

Ser conscients del nostre procés respiratori pot ajudar-nos a efectuar el mateix amb la nostra vida, a prendre'n consciència.

Dins del món de la meditació i també del mindfulness s'atorga una importància capital al principi de la respiració emprant-lo com a clau de pas per a la pràctica meditativa.
I és que en el senzill acte de la respiració hi podem percebre la similitud de l'inspirar/exhalar amb l'aferrar/deixar que anem realitzant sistemàticament al llarg de la nostra existència.

Quan entrem dins l'àmbit de la meditació poden sorgir experiències de tota mena que estan en funció de les sensibilitats i capacitats de l'individu.

Avui voldria posar l'accent en una cançó que ens parla del que es pot sentir quan hom s'endinsa dins la meditació. Em refereixo al "Catch & Release" de Matt Simons.
Tot seguit podeu llegir la lletra en anglès de la versió original i la traducció que en faig en català. I finalment amb l'enllaç podreu gaudir d'aquesta petita joia.

Matt Simons, Catch & Release 


There's a place I go to
Where no one knows me
It's not lonely
It's a necessary thing
It's a place I made up
Find out what I'm made of
The nights I've stayed up
Counting stars and fighting sleep


Let it wash over me
I'm ready to lose my feet
Take me off to the place
Where one reveals life's mistery
Steady on down the line
Lose every sense of time
Take it all in and wake up that small part of me
Day to day I'm blind to see
And find how far to go


Everybody got their reason
Everybody got their way
We're just catching and releasing
What builds up throughout the day
It gets into your body
And it flows right through your blood
We can tell each other secrets
And remember how to love


There's a place I'm going
No one knows me
If I breathe real slowly
Let it out and let it in
It can be terrifying
To be slowly dying
Also, clarifying
We end where we begin


So let it wash over me
I'm ready to lose my feet
Take me off to the place
Where one reveals life's mistery
Steady on down the line
Lose every sense of time
Take it all in and wake up that small part of me
Day to day I'm blind to see
And find how far to go


Everybody got their reason
Everybody got their way
We're just catching and releasing
What builds up throughout the day
It gets into your body
And it flows right through your blood
We can tell each other secrets
And remember how to love
(bis)





En català
 Hi ha un lloc on vaig
on ningú em coneix.
No és solitud,
és quelcom necessari.
Es un lloc integrat
que em revela de què estic fet,
al llarg de les nits en les que em mantinc despert
contant els estels i lluitant amb la son.

Deixa que m’impregni,
estic preparat per no tocar a terra.
Porta’m al lloc
on són revelats els misteris de la vida.
Apaciguat en la permanença,
perdent tot sentit del temps.
La immensitat dins meu, despertant aquella petita part meva.
Dia a dia estic cec per a veure-hi
i trobar lo lluny que he d’anar

Cadascú té la seva raó.
Cadascú té el seu camí.
Només aferrem i deixem.
El que edifiquem al llarg del dia
penetra dins nostre
i flueix directe per la sang.
Ens podem explicar secrets
i recordar com estimar.

Hi ha un lloc on vaig
on ningú em coneix.
Si respiro ben lentament,
permetent (a l’aire) que surti i entri,
pot ser aterridor
com morir lentament,
però també aclaridor.
Acabem on vàrem començar.


Deixa que m’impregni.
Estic preparat per no tocar a terra.
Porta’m al lloc
on són revelats els misteris de la vida.
Apaciguat en la permanença,
perdent tot sentit del temps.
La immensitat dins meu, despertant aquella petita part meva.
Dia a dia estic cec per a veure-hi
i trobar lo lluny que he d’anar

Cadascú té la seva raó
Cadascú té el seu camí
Només aferrem i deixem.
El que edifiquem al llarg del dia
penetra dins nostre
i flueix directe per la sang.
Ens podem explicar secrets
i recordar com estimar.
(bis)

 Matt Simons CATCH & RELEASE Acoustic Live in Paris