CHOCOLAT
Poesia amb aroma a cacau.
De fet, es tracta d'un film tranquil, relaxant... tant que si no estem predisposats a aquest punt de dolçor, la pel·lícula ens podria resultar empalagosa i sense sentit.
Si provem de llegir entre línies, l'assaborim.
Es un film que ens parla de la ceguesa emocional, de la por a perdre allò que creus tenir però que, en el fons, mai has tingut.
El simbolisme del vent del nord podria ser interpretat com la necessitat de sentir-nos en el nostre moment i poder valorar si seguim amb la mateixa orientació vital o canviem de camí.
La xocolata i tot el que comporta ens consdueix a un món interessant on aprenem a percebre les necessitats d'altri i d'aquesta manera se'ls desperta consciència tant necessària per poder anar-nos sanant.
En fi... dolçor sense edulcorants i basada en l'expansió del nostre quart xacra: l'amor incondicional als altres. Un plaer!
TINA -La Vertadera Història de Tina Turner-
Una pel·lícula intensa on apareixen tot un seguit de problemàtiques.
Més que destacar l'addicció a les drogues del marit de Tina, jo destacaria la problemàtica del maltractament que ella pateix.
Aquest fil té un valor humà considerable donat que la protagonista en permetre aquest film fa públic el dolor que ha patit i alhora, d'alguna manera, encoratja i dóna llum a persones que es puguin trobar en la mateixa situació.
Es de destacar l'escena en la que Tina entra en el món de l'espiritualitat a travers del mantram budista -del Sutra del Lotus-
NAM MYOHO RENGE KYO.
En aquest enllaç que segueix apareix Tina Turner parlant de budisme i recitant aquest mantram.
EL VEL PINTAT.
Un film tranquil, sense pressa. Una pel·lícula per gaudir del moment.
AUGUST RUSH.
MILAREPA.
LA CASA DELS ESPERITS.
L'ORIGEN DE LA VIDA.
Poesia amb aroma a cacau.Si provem de llegir entre línies, l'assaborim.
Es un film que ens parla de la ceguesa emocional, de la por a perdre allò que creus tenir però que, en el fons, mai has tingut.
El simbolisme del vent del nord podria ser interpretat com la necessitat de sentir-nos en el nostre moment i poder valorar si seguim amb la mateixa orientació vital o canviem de camí.
La xocolata i tot el que comporta ens consdueix a un món interessant on aprenem a percebre les necessitats d'altri i d'aquesta manera se'ls desperta consciència tant necessària per poder anar-nos sanant.
En fi... dolçor sense edulcorants i basada en l'expansió del nostre quart xacra: l'amor incondicional als altres. Un plaer!
TINA -La Vertadera Història de Tina Turner-
Una pel·lícula intensa on apareixen tot un seguit de problemàtiques.
Més que destacar l'addicció a les drogues del marit de Tina, jo destacaria la problemàtica del maltractament que ella pateix.
Aquest fil té un valor humà considerable donat que la protagonista en permetre aquest film fa públic el dolor que ha patit i alhora, d'alguna manera, encoratja i dóna llum a persones que es puguin trobar en la mateixa situació.
Es de destacar l'escena en la que Tina entra en el món de l'espiritualitat a travers del mantram budista -del Sutra del Lotus-
NAM MYOHO RENGE KYO.
En aquest enllaç que segueix apareix Tina Turner parlant de budisme i recitant aquest mantram.
EL VEL PINTAT.
Un film tranquil, sense pressa. Una pel·lícula per gaudir del moment.
A "El velo pintado" Edward Norton i Naomi Watts ens regalen una història d'amor i de desamor; d'amor en minúscules i del gran amor que sorgeix a partir de la maduració i transmutació de les respectives dificultats personals.
Es destacable la música i la fotografia de les bellíssimes i harmòniques imatges de la zona xinesa de Huangxi.
AUGUST RUSH.
Interessant pel·lícula apta per a tota la família.
D'entrada, el ritme que ens presenta és excessivament reposat per bé que conforme va avançant el film millora moltíssim. Per tant, aconsello perseverància.
A August Rush se'ns parla de les connexions entre les persones, dels lligams energètics que tot i no veure's ens donen senyals per seguir la personal línia. En aquest cas, la música es presentada com a meravellós fil conductor i teixidor.
Cal tenir present que en aquest blog he optat pel títol en versió original tot i que la podem trobar en llengua espanyola "El triunfo de un sueño" o amb traducció llatina "Escucha tu destino".
Milarepa (1052-1135) fou fill d’una pròspera família tibetana i gaudí d’aquest condició fins a la mort del seu pare, moment en que l’oncle comença a controlar i dilapidar el patrimoni de la família que havia quedat al seu càrrec.
La mare de Milarepa consumida per l’esgotament de la injustícia fa jurar al seu fill venjança i li diu que si no li fa cas, ella no vol seguir malvivint. Milarepa, a contracor, segueix les instruccions maternes i se’n va a aprendre nigromància...
La història ens proposa contemplar la metamorfosi que Milarepa viu quan s’adona de que la venjança, la rancúnia i la foscor de l’ànima no porten enlloc.
Cal dir que aquest film va ser seleccionat per als festivals de cinema de Berlin, Pusan, i Vancouver i va resultar guanyador del premi National Geographic a l'any 2006.
Tot i que per la seva condició de film en llengua tibetà requereix veure’l amb subtítols, val, realment, la pena. És poesia en imatges.
Tot i que per la seva condició de film en llengua tibetà requereix veure’l amb subtítols, val, realment, la pena. És poesia en imatges.
LA CASA DELS ESPERITS.
La primera novela de la Isabel Allende que es portà a la gran pantalla és "La casa de los espíritus".
Aquest film que ja té una colla d'anys, s'ho val. Va estar interpretat per professionals consagrats de l'estil de Jeremy Irons, Meryl Strepp, Glen Close i un jovenet Antonio Banderas.
La pel·lícula ens apropa dos enfocs vitals: el de Clara, una dona sensible, emotiva i oberta al món "invisible" en front del món del seu marit que apareix representat pel poder, la violència i l'aferrament a les estructures pre-establertes.
Resulta interessant reflexionar a l'entorn del dolor emocional de cadascún dels protagonistes per poder entendre les posteriors reaccions: la culpa de Clara i l'amor que l'ha envoltada de petita, l'absència d'emocions a la vida infantil de l'Esteban, la soledat de Fèrula, la força de Blanca...
Destaco l'amorosa escena on Clara en notar la proximitat de seu transitar, es despedeix de la seva neta Alba i, amb serenor, dolcesa i tranquil·litat li ofereix la darrera lliçó de vida "morir és només un canvi; és com néixer de nou".
El film convida a la tertúlia al voltant de variats temes com podrien ser: les injustícies socials, el perquè de les revolucions, el món de la mort, per acabar entenent probablement el profund nexe de la força de l'amor que planeja constantment sota les llums i les ombres dels personatges.
L'ORIGEN DE LA VIDA.
Pel·lícula singular dirigida al públic adult amant de les filmografies simbòliques. El tema central és el lligam entre la vida i la mort. Ens narra tres històries o realitats paral·leles molt ben interpretades per Hugh Jackman i Rachel Weisz.
Jackman, que fa un paperàs, és alhora un conqueridor espanyol del temps de la inquisició, un científic que investiga les malalties i un asceta. Tres personatges que són en realitat el mateix i que lluiten per la vida fins al moment en què descobreix que la vida en majúscules és l’afrontament de la pròpia mort.
Rachel Weisz apareix, com de costum dolça, entranyable i propera tant en el paper de reina d’Espanya com quan està en la pell de Izzi, la dona malalta del científic.
Si pogués, estalviaria les dues escenes on es fa palesa la investigació en animals però tot i així crec que es tracta d’un excel·lent film per reflexionar tot i que al principi amb tanta escena aparentment inconnexa un/a pot arribar a desorientar-se i cansar-se.
En destacaria dos moments, l’un quan l’oncòleg exclama “la mort és com qualsevol malaltia. Hi ha un guariment i jo el trobaré” i l’instant on el místic, al peu de l’arbre de la vida, amb l’aliança a la mà efectua promesa d’amor etern i en aquest punt lligaria la importància energètica de les promeses efectuades al llarg de la nostra existència donat que segons varis autors, la tradició xamànica ens porta a pensar que l’energia de qualsevol promesa queda gravada a foc de tal forma que vincula l’individu amb el propòsit pactat més enllà dels paràmetres espaitemporals.
Per a qui disposi de temps i de ganes, proposo que no es conformi en veure-la només un cop.
Jackman, que fa un paperàs, és alhora un conqueridor espanyol del temps de la inquisició, un científic que investiga les malalties i un asceta. Tres personatges que són en realitat el mateix i que lluiten per la vida fins al moment en què descobreix que la vida en majúscules és l’afrontament de la pròpia mort.
Rachel Weisz apareix, com de costum dolça, entranyable i propera tant en el paper de reina d’Espanya com quan està en la pell de Izzi, la dona malalta del científic.
Si pogués, estalviaria les dues escenes on es fa palesa la investigació en animals però tot i així crec que es tracta d’un excel·lent film per reflexionar tot i que al principi amb tanta escena aparentment inconnexa un/a pot arribar a desorientar-se i cansar-se.
En destacaria dos moments, l’un quan l’oncòleg exclama “la mort és com qualsevol malaltia. Hi ha un guariment i jo el trobaré” i l’instant on el místic, al peu de l’arbre de la vida, amb l’aliança a la mà efectua promesa d’amor etern i en aquest punt lligaria la importància energètica de les promeses efectuades al llarg de la nostra existència donat que segons varis autors, la tradició xamànica ens porta a pensar que l’energia de qualsevol promesa queda gravada a foc de tal forma que vincula l’individu amb el propòsit pactat més enllà dels paràmetres espaitemporals.
Per a qui disposi de temps i de ganes, proposo que no es conformi en veure-la només un cop.
ELS NENS DE HUANG SHI.
Un film especial basat en fets reals en el que un periodista passa de la teoria a la pràctica i aparca la seva professió per així comprometre's i tractar de salvar la mainada que hi ha refugiada a l'orfanat de Huang Shi.
La pinzellada del trauma, del dolor, de la mort i de la pèrdua de la innocència d'una infantesa amputada per la guerra es enfocada al llarg de la pel·lícula. Es destaca el valor del compromís, del coratge i dels ideals.
Penso que és una bona pel·lícula per als adolescents; de fet no és recomanada per als menors de 13 anys.
Es destacable la bellesa i l'encert de la fotografia del paisatge.
THE KID.
Una bona pel·lícula de la factoria Disney que pots compartir a nivell familiar amb la mainada de casa.
A The Kid es toca el tema del trauma i de com certes vivències esdevingudes a la infantesa poden condicionar el futur d'una persona tan a nivell emocional com fins i tot professional.
Resulta ideal per explicar-lo a la mainada conforme es va succeint l'acció.
Es un film tendre i entranyable.
EL PRINCEP DE LES MAREES.
Excel·lent pel·lícula destinat al públic adult.
En aquest film es toca a fons el fet terapèutic i com una relació terapèutica, en el fons, acaba essent una relació d'intercanvi humà.
A El príncep de les marees veiem com el silenci d'un secret traumàtic desajusta els tres fills d'una família. El fill gran per evadir-se s'allista i acaba anant a la guerra no poguent abandonar mai la força d'una arma, la filla es refugia en el món de la irrealitat i en Tom -Nick Nolte- s'aparta de les emocions per por a sentir.
La figura de la Dra.Lowenstein també ens mostra que no tot és el que sembla
Cal dir que alguna de les imatges podrien ferir la sensibilitat de l'espectador.
Els violins de la banda sonora són d'alló millor.
PRIMAVERA, ESTIU, TARDOR, HIVERN... I PRIMAVERA.
Primavera, estiu, tardor, hivern ...i primavera és una producció destinada a un públic adult amant de la reflexió, del silenci i del concepte yin/yang que rau sota cadascú de nosaltres. Ens parla de les evolucions personals i destaca la lliço del desprendre's.
Un film, carregat de simbolismes, que ratlla la poesia.
Una pel·lícula on el zen es respira constantment.
SAMSARA.
Es un film destinat al públic adult que no té pressa i que vol gaudir del plaer de sentir-se en el moment present amb actitut d'obertura.
La lentitut i bona part dels silencis d'aquesta producció en ajuden a efectuar una reflexió constant.
A Samsara, un monjo anomenat Tashi ha dedicat 3 anys meditant per assolir el nirvana. Un cop passat aquest període torna a la vida del dia a dia on notant la seva efervescència hormonal i descobrint les passions es va trobant endinsat en el samsara.
LA JOVE DE L'AIGUA.
Una meravella de pel·licula destinada al públic adult que és conscient de que la humanitat ha perdut alguna cosa pel camí.
Vindria a ser com un conte ple de simbolismes on jo diria que el símbol principal és l'aigua, un cop més com a metàfora de les emocions.
Un film on acabes entenent que cadascú de nosaltres té el seu lloc.
EL GUERRER PACÍFIC.
Gran pel·lícula que a més de ser apta per a tots els públics, acaba resultant ideal a nivell pedagògic.
Està basada en el best seller "El camí del guerrer pacífic" i apareix recolçada per pensadors de la categoria de Deepak Chopra, Eckhart Tolle i d'altres.
A la cinta, Sócrates -Nick Nolte- disfressat sota la pell d'un humil home que despatxa gasolina acaba efectuant la funció de gurú d'un vailet que no passa pel seu millor moment.
Cal destacar frases de l'estil de:
- les persones més difícils d'estimar són les que més ho necessiten.
- Treu la brutícia de la teva ment. Brutícia és tot pensament que et distregui del que realment importa; estar present plenament en aquest moment, aquí, ara.
- Morir no és trist; el trist és que la gent no sàpiga viure.
- Quan per fi aconsegueixis viure el present, et sorprendrà tot el que pots fer i lo bé que ho fas.
