EL GAIREBÉ IMPERCEPTIBLE FIL DE LES SINCRONICITATS.

Podríem definir la sincronicitat com la relació o el vincle existent entre dos esdeveniments que estan connectats per mitjà del seu significat, sense que la llei de la causa i de l'efecte pugui raonar aquest vincle existent.

Les sincronicitats són aquells moments de la nostra vida en els que ens adonem de que el que està esdevenint no té res a veure amb les lleis conegudes o estipulades i mentre anem vivint aquest espai sincrònic -algú podria definir-lo com a màgic- captem quelcom més, percebem que està com sostingut per algun altra tipus de matriu de caire diferent a les lleis físiques conegudes tradicionalment; es com si poguéssim
llegir entremig de les línies aparentment escrites de la vida allò que no resta perceptible a simple vista. Així doncs cal tenir present que tot i no veure-ho fàcilment, aquesta aparent invidència nostre no ens assegura que un determinat procés no existeixi.

Ja sabem que el camp de la realitat acaba essent ben personal i resulta estructurat en base a les coordenades vitals de cadascú de nosaltres. Aleshores, el que per a tu és summament real potser per a mi no revesteix tanta garantia i el mateix ens pot passar a l'inrevés. Suposem una aldea de l'Espanya profunda on pràcticament no hi arribi ni llum i suposem que allí encara hi viu una persona que no ha sortit mai d'aquell enclavament... per molt que ens encaparrem, difícilment li podrem fer entendre que la mar existeix si no l'ha vist mai... Es ben cert que cadascú té la seva realitat i per a un mateix resulta veraç i intransferible fins que no ens arriben més dades que ens complementin les coordenades existents fins al moment.

Així doncs cal tenir present que la sincronicitat necessita la persona ja que per a la seva existència és condició sine qua non que en ser una experiència de caire subjectiu, algú confereixi sentit a la coincidència.

Potser fora interessant tractar de diferenciar la sincronicitat de la mera causalitat... Podríem dir que la causalitat pren com a punt de referència la llei de la causa-efecte per tant té molt a veure amb la branca del coneixement que podríem anomenar com objectiu on fem ús de la observació i de la reflexió per arribar a conclusions a partir de les dades objectives. D'altra banda, la sincronicitat es vincula amb l'experiència de caire subjectiu; es basa en la sensació interna del subjecte que atorga un significat especial a la seqüència de fets que se li esdevé.

Es evident que en base al nostre moment podrem percebre de forma diferent en funció de l'angle de visió que escollim. Vull dir que per percebre els aspectes causals únicament cal analitzar objectivament els fets externs mentre que per percebre sincronitzacions ens cal una actitud prèvia d'observació del nostre estat intern. Així doncs, es bo que en quedi clar que mentre la sorollosa vida ens governi i no sigui a l'inrevés, mentre la pressa sigui la nostra mestressa i no pas el fet de "romandre", mentre estiguem fugint del nostre món interior, ben difícilment captarem sincronitzacions, probablement quan succeeixin o no les sabrem veure o si les veiem, en no poder entrar en el món del simbolisme, les adjudicarem a l'atzar.

Jung en va parlar de la sincronicitat, tot i que va fer-ho a una edat ben avançada. Amb més de setanta anys a l'esquena, a l'any 1952 es va publicar "Sincronicitat: un principi connector acausal"

Si seguim l'enfocament del mestre Jung podrem entendre les tres tipologies de causalitat que ell ens defineix. A la sincronicitat de nivell I hi trobaríem la coincidència entre el contingut mental -cognició o sentiment- i l'esdeveniment exterior. A la sincronicitat de nivell II ens parla de quan algú té un somni o una visió que coincideix amb un fet -posteriorment comprovat- que està esdevenint lluny d'aquest algú. I la sincronicitat de nivell III la trobaríem quan la persona té una imatge -somni, sensació, visió, premonició- en relació a alguna cosa que esdevindrà més endavant i aleshores s'esdevé.

A més, no hauríem d'oblidar que Jung tenia l'opinió de que l'inconscient col·lectiu -també anomenat estrat arquetípic de l'inconscient- jugava un paper important en el fenomen de la sincronicitat.

De fet, tan ell com en Freud coincidien en que cadascú de nosaltres presenta un inconscient personal basat en les pròpies experiències que aquest inconscient oculta allò oblidat i/o reprimit. Tanmateix Jung anava més enllà quan ens proposà la seva teoria basada en els arquetips i en l'inconscient col·lectiu.

Recordem que els arquetips venen a ser com uns patrons de comportament instintius que s'activen a partir del contacte del ser amb les emocions. Aleshores quan la persona es sacsejada d'alguna forma, sorgeixen els símbols.

Reflexionant al voltant d'aquest tema podem veure que de la mateixa manera que resulta interessant i profitós per a la persona el fet de tractar d'interpretar els seus somnis -tenint clar quins són aprofitables i quins no revesteixen massa garantia- també pot ser molt interessant l'anàlisi de les sincronicitats que viu cadascú de nosaltres... potser guaitant les coses, amb serenor, des d'una altra perspectiva podríem entendre una micona més el perquè de tot plegat.