EL LLIBRE TIBETÀ DE LA VIDA I DE LA MORT. 27 OCTUBRE 2012.
Deu fer vora uns deu anys que va entrar a la meva vida. Feia poca estona que, al Centre Cultural La Mercè de Girona, en el marc de "La cultura de la mort", la conferència del psiquiatra Rojas Marcos havia acabat i tocava ja el torn de preguntes, moment que vaig aprofitar per escapolir-me de la sala.
Deu fer vora uns deu anys que va entrar a la meva vida. Feia poca estona que, al Centre Cultural La Mercè de Girona, en el marc de "La cultura de la mort", la conferència del psiquiatra Rojas Marcos havia acabat i tocava ja el torn de preguntes, moment que vaig aprofitar per escapolir-me de la sala.
Surto d'allà i me'l trobo. Allí estava ell, esperant a que algú se'l mirés i li donés una nova oportunitat. Em crida l'atenció, me'l miro, m'hi apropo i se'n va amb mi; des d'aleshores segueix amb mi. Es un fidel company i cada dia, estiguis com estiguis, té una paraula adequada per fer-te reaccionar.
La nostra història tot i semblar fàcil no ho ha estat, no n'és de fàcil. Per dirigir-te a ell pots fer-ho des de qualsevol angle de la vida no obstant ell tendeix a tenir un nivell alt; no li agrada parlar per parlar. Podríem dir que al principi de la nostra historia, per no perdre'm gairebé havia de prendre apunts per que no se m'escapés tot el que deia, tot el que explicava.
I és que no soc la mateixa des que comparteixo petites i profundes estones amb ell, amb el "Llibre tibetà de la vida i de la mort". Si bé "A los pies del maestro" de Krishnamurti va ser el principal llibre de la meva adolescència, "El llibre tibetà de la vida i de la mort" és un llibre que em mereix tant de respecte que, fins ara, no he pogut, no he volgut o senzillament no he sabut trobar el precís instant i el convenient estat vibratori interior per poder parlar d'ell.
Podríem dir que "El llibre tibetà de la vida i de la mort" és l'adaptació feta per a occident del "Llibre tibetà del morts". El seu autor és Sogyal Rimpoché, un lama nascut i exiliat del Tibet que es va formar en religions comparades a Cambridge i va ser deixeble de mestres budistes d'alt nivell espiritual com foren Jamyang Khyentse Chökyi Lodrö, Dudjom Rimpotxe i Dilgo Khyentse Rimpotxe. Primer va fer de traductor i d'assistent d'alguns dels seus mestres i més endavant va començar a ensenyar pel seu compte tot adaptant d'alguna forma "El llibre tibetà del morts" per que els seus coneixements poguessin ser entesos i integrats a gent de diferents orígens i cultures. Hauríem de tenir present que "El llibre tibetà de la vida i de la mort" ha estat traduït en 34 idiomes i està disponible en 80 països.
Però, què és això tan especial que ens ofereix aquest llibre? doncs res més que la visió budista del tema del morir, del transcendir i de com saber viure per poder saber morir.
Ens parla de molts temes. De fet el llibre està estructurat en quatre parts.
A la primera part que està dedicada a la vida hi trobem un munt de coneixements que poden ajudar a la persona en relació a entendre una mica més el seu món interior. Ens apropa temes fonamentals com la impermanència, la importància de l'assoliment de la naturalesa de la ment i ens introdueix als bards que es podrien entendre com estats de transició i que no només fan referència al procés de la mort.
A la segona part del llibre ens parla de la mort. Es tracta d'un seguit de capítols molt interessants ja que enfoca el procés del morir i l'atenció espiritual envers als moribunds. Ens parla de les pràctiques per morir i del mateix procés de la mort. De fet cal dir que en certs centres - dechenshying a Irlanda- d'aquesta línia de pensament es dona l'oportunitat tant d'anar a fer recessos espirituals com d'anar-hi a morir; probablement estaríem parlant de persones malaltes que decideixen treballar la seva mort des d'una perspectiva diferent.
La tercera part del llibre ens apropa al morir i al renéixer. Aprofundeix en el bard del devenir i també reflexiona en relació a les experiències de quasi mort.
La quarta part és la darrera però no per ser la última resulta menys important. En aquest final del llibre ens ve, diria jo, l'apoteosi final i destacaria les extenses explicacions de dos mantres fonamentals per a Sogyal Rimpotxé. De fet, crec que és el llibre on he trobat més informació i contundència a l'hora d'explicar el perquè de l'ús d'un determinat mantra.
Finalment ens parla del concepte de SERVIDORS DE LA PAU i en aquest punt penso que més que explicar-vos des del meu punt de vista resultarà molt millor llegir aquest paràgraf del "Llibre tibetà de la vida i de la mort"...
 |
| Sogyal Rimpotxé infant efectuant un mudra amb Jamyang khyentse, un dels seus mestres.- rigpawiki.org- |
"Un del meus alumnes més antics, que ha vist desenvolupar-se aquest llibre al llarg dels anys, em va preguntar no fa massa: "en el fons del seu cor, què és el que realment vostè vol que passi per mitjà d'aquest llibre quan sigui publicat?". De cop, em va venir a la ment la imatge de Lama Tseten, al que vaig veure morir quan jo era un infant, i de la seva tranquil·la i plàcida dignitat davant de la mort. Vaig respondre sense dubtar: "Vull que cap ser humà tingui por a la mort ni a la vida; vull que tot ser humà mori en pau, i rebent l'atenció més sàvia, clara i tendre, i que trobi la felicitat definitiva que només es pot assolir amb la comprensió de la naturalesa de la ment i de la realitat".
Namasté Rimpotxé. Gràcies, un cop més, per la teva generositat a l'hora de mostrar-nos la naturalesa de la ment a Barcelona aquest octubre 2012. Certament en la presència de la naturalesa de la ment es fa present aquell especial silenci tant espaiós i tant ple del no-res; el Tot. Gràcies també als teus mestres i als teus progenitors.
Metafísica 4 en 1. 1 de maig de 2011.
 |
| Conny Méndez |
Ara deu fer vora quinze anys que estava fent teràpia amb la Glòria, una pacient del sud de la península que havia estat temporalment destinada a les contrades gironines, i reflexionàvem a l’entorn del fet emocional de sembrar. Va ser en aquell moment quan ella va fer esment de la llei boomerang dient que aquesta llei referia que tot el que es genera en un@ mateix@ torna. Estàvem plenament d’acord i li vaig demanar de on havia tret aquesta informació; acte seguit, va parlar de la Conny Méndez.
Aquest va ser el primer cop que vaig sentir a parlar d’aquesta dona, la Conny Méndez, i en quedar encuriosida em vaig decidir a comprar-me “Metafísica 4 en 1”. Hores d’ara crec que va ser un bon llibre introductori del tema metafísic donat que en la època en la que estàvem no existia massa publicació d’aquest estil a l’abast del públic general.
Recordo que aquesta fou la lectura del meu estiu 1998 i puc recordar-ho així de bé per que no feia massa mesos que havia tingut el meu fill Daniel. Així doncs, cada dia d’aquell estiueig mentre ell feia la becaina, jo reflexionava amb l’ajut de la Méndez.
“Metafísica 4 en 1” resulta interessant a fi d’entrar en l’àrea metafísica tot i que al meu parer, en la seva lectura es nota força el pas del temps i determinats punts em van resultar ja aleshores una mica massa religiosos –qui em coneix bé, sap que m’atrau més el fet espiritual que no pas el religiós- però malgrat aquests petits tocs que podria titllar de carques penso que aquest llibre val la pena. Sense cap mena de dubte que aquest exemplar ha esdevingut inspiració per llibres posteriors basats en la força del pensament.
D’entrada, d’aquest llibre destacaria el principi del mentalisme: el que tu penses es manifesta. I també donaria força importància al poder del decret en el sentit de que la reiteració de certes idees o cognicions s’acaben cristalitzant i conseqüentment ens dirigeixen la vida a partir d’aquesta nostra inconscient pre-programació.
El principi de vibració -tot està en moviment; tot vibra- s’ajustaria avui dia amb molta informació de l’àrea alternativa. Em refereixo a les constatacions de la medecina vibracional en relació als elements homeopàtics, a les flors de bach i d’altres i també ho enllaçaria amb les freqüències vibratòries de cadascun dels nostres xacres o centres energètics.
Quan s’apropa al concepte del yin/yang ens parla del principi de polaritat en el sentit de que totes les coses manifestades presenten dos pols –tot és i no és al mateix temps-. Algú anant més enllà podria efectuar un salt en el temps i tot entrant en la física quàntica ens podria arribar a parlar de la paradoxa del gat de Schrödinger www.es.wikipedia.org/wiki/Gato_de_Schrödinger .
I tot seguint a l’estil de Jung ens apuntava la llei de causa i efecte que ens adverteix de que les casualitats no existeixen...
“No existen las casualidades, porque no existe la ley de la casualidad. No hay sino leyes exactas llamadas Principios, porque son inmutables. El principio de polaridad fija lo que haces y dices en uno de los polos, positivo o negativo. Es decir, que lo que pienses, dices o haces, es positivo o negativo. No existe un tercer polo”. Conny Méndez.
En fi, que de vegades quan penso en aquest llibre recordo l’últim dia que vaig veure a la Glòria. Abans de tornar a la seva terra va voler fer un cafetó i quan ens vam trobar, em va regalar una bufanda teixida per ella mateixa que encara, de tan en tan em poso quan fa fred, llavors en subjectar-me-la somric i penso que les casualitats no existeixen. Estiguis on estiguis, mil gràcies per obrir-me aquesta porta, Glòria.
I va ser un d’aquells dies, rondant per la botiga, quan de cop la meva atenció va anar a parar a una de les lleixes del Biocenter. L’objecte que m’havia enlluernat era un petit llibretó; a la portada fosca d’un intens blau marí hi ressaltaven unes llargues mans durades en posició d’oració. Namasté , mestre. Namasté.
Així doncs, “Als peus del mestre” va ser el meu primer llibre significatiu, amb ell vaig conèixer i entendre quelcom que en aquells moments no sabia ni que existís. Va ser agafar el llibre i començar a llegir-lo i sentir com quelcom dins meu es sacsejava i, tot i ser joveneta, em feia sentir més viva, més plena i serena.
A “Los pies del maestro” Krishnamurti ens destaca quatre qualitats per poder caminar per la sendera: Discerniment, Carència de desitjos, Recta conducta i Amor.
S’entén el Discerniment com la qualitat que ens permet distingir lo real de lo il·lusori. Un cop efectuada aquesta distinció ens cal efectuar-ne una altra que és la que separa lo recte de lo erroni.
És ben interessant l’aclariment que fa referència al fet de que el cos i la persona son dues coses diferents i sovint, el que la persona vol no sempre coincideix amb allò que el cos desitja. Quan s’arriba a aquest punt penso que el que ens explica és molt adequat als adolescents donat que pel general en aquesta etapa evolutiva la mandra o diguem-ho finament, l’astènia acostuma a abduir a bona part dels adolescents actuals. En diu “Cuando hay un trabajo que debe ser hecho, el cuerpo físico pide reposo, salir de paseo, alimento o bebida; y el hombre que no tiene el conocimiento se dirá “Yo quiero hacer estas cosas y debo hacerlas”; pero el que sabe dice: “este que desea no soy yo y es preciso que espere”. És clar que resulta pràcticament imprescindible que si oferim aquest coneixement als nostres fills ens cal ser conseqüents en les nostres actituds.
Cal ressaltar que la primera edició en castellà del llibre de Krishnamurti es va editar a l’any 1911 i ja curiosament ens alertà en relació al fet de calumniar i aconsella de no jutjar als altres ja que aquest poden tenir motius desconeguts per nosaltres que els portin a actuar en un o altra sentit –per a qui hagi llegit el llibre podríem dir que “Els quatre acords” va força en aquesta línia-.
La defensa dels drets humans i també dels drets dels nostres germans petits, els animalons es fa palesa quan Krishnamurti diu “Si ves tratar con crueldad un niño o un animal, es tu deber defenderlos”.
I el lliure albir surt a la llum quan comenta ”Los demás tienen pleno derecho a la libertad de pensamiento, de palabra y acción, mientras no intervengan en los asuntos de otro”.
I quan es refereix a la recta conducta cal dir que la basa en 6 pilars que són: el domini de la ment, el domini de l’acció, tolerància, alegria, finalitat única i confiança.
Pel que fa al domini de la ment destacaria “emplea diariamente el poder de tu pensamiento en propósitos benéficos y sé una fuerza a favor de la evolución”.
Mentre que fent referència al domini de l’acció ens comenta “si tu pensamiento es como debería ser, pocas dificultades tendrás al actuar. Más no olvides que para ser útil a la humanidad, el pensamiento debe traducirse en obras”.
I arriba al summum de la tolerància dient-nos “considera a todos los seres con bondad, con dulzura y con tolerancia; pero a todos igualmente, sean budistas o hindúes, jainos o judíos, cristianos o mahometanos”.
Dins la finalitat única ens fa reflexionar quan aconsella “piensa en como harías un trabajo si supieras que el Maestro habría de venir a examinarlo: justamente así debes hacer cualquier labor”.
I referent a la confiança...”debes tener confianza en ti mismo. ¿Dices que te conoces demasiado bien? Si así lo sientes, de hecho no te conoces; te es conoci
da solamente la débil càscara externa, que con frecuencia ha caído en el fango”.
da solamente la débil càscara externa, que con frecuencia ha caído en el fango”.
Krishnamurti també ens relaciona la saviesa, la voluntat i l’Amor dient-nos que la saviesa capacita per ajudar, la voluntat dirigeix a la saviesa i l’amor inspira a la voluntat, i tots tres –saviesa, voluntat i Amor- són les qualitats que ens cal desenvolupar per seguir el Camí
Agraeixo que la vida em posés al davant d’aquesta obra i penso que és un bon exemplar per qui senti afinitat per aquest estil de trajectòria que proposo en aquest blog. Tot i ser menudet és un bell i profitós present per als adolescents que estiguin en condicions d’entendre. Regaleu-lo i comenteu-lo pares i mares. No us en penedireu!.
