FLORS DE BACH...
Si vols informació en relació al Dr.Edward Bach pots accedir a la pàgina d'AUTORS on trobaràs un escrit del 17 de juliol de 2011 titulat "EDWARD BACH".
REIKI I GEMMOTERÀPIA I. 26 març 2011.
El nostre estil de vida de vegades no resulta ser massa sà. El problema esdevé quan gairebé sense adonar-nos ens acostumem a les malsanes condicions de la nostra existència i de tan integrades que les tenim ja no ens sobten. No obstant hauríem de tenir present que per bé que pugui semblar que nosaltres ens hem ajustat a les nostres condicions vitals, encara que ens hi sentim còmodes, el nostre organisme i la nostra psique n’acostumen a rebre les conseqüències.
I a quines conseqüències em refereixo? Doncs n’hi ha un munt. Des de les excessives càrregues electrostàtiques que se’ns acumulen, fins al fet de viure o treballar respirant una atmosfera viciada pròpia d’un local amb ventilació deficitària tot passant per tensions i bloquejos en primera instància emocionals però que amb el temps s’afanyen a esdevenir protagonistes de rigideses, dolors, somatitzacions i posterior malalties orgàniques i/o mentals.
I és que quan diguem que ens bloquegem, l’expressió no resulta en absolut metafòrica si no que la majoria de les vegades correlaciona amb un ben probable estancament energètic.
Una de les cultures que ha treballat de forma considerable el concepte d’energia vital és la xinesa. Així doncs des de la perspectiva de la medecina tradicional xinesa se’ns parla del meridians energètics que circulen al llarg del nostre cos i que apareixen vinculats amb determinats òrgans i també amb determinades emocions.
Però no només els xinesos es van interessar fa un munt d’anys per el tema de l’energia vital. Si tenim present l’enfocament del ioga veurem que els entesos en aquesta disciplina ens parlen dels nadis que vindrien a ser com uns canals energètics a través del que circula l’energia.
I és que també l’energia ha estat denominada de moltes formes... des del “prana” hindú, fins al “qi” dels xinesos tot passant pel “ki” japonés...
Tant el reiki com a sistema de sanació que té present l’energia vital universal com la gemmoteràpia entesa com la disciplina que utilitza gemmes, quars... que en funció de la naturalesa del propi mineral provoca uns o altres efectes damunts de l’organisme de la persona, ambdós mètodes ens poden donar un bon cop de mà a l’hora de tractar a les persones i penso que encara tenen més força si s’apliquen de forma conjunta.
El fet d’enllaçar les tècniques de reiki i la gemmoteràpia podríem dir que posa en contacte les dues fonts energètiques principals que ens ofereix la vida, la tel·lúrica que prové de l’energia que emana de la mare terra per via dels quars emprats i la que podríem anomenar còsmica de la que s’encarrega el reiki.
El meu objectiu, en aquest apartat, és anar oferint coneixements relacionats amb aquests temes al llarg dels propers escrits.
Ara bé, potser caldria tenir present que pel que fa al reiki, podríem dir que el seu màxim exponent fou Mikao Usui qui va treballar molt el tema i el va centrar en cinc premisses filosòfiques que considero oportú d’incloure en aquestes línies donat que penso que poden ser útil tan a practicants de reiki com a persones interessades en el tema del creixement personal. Aquests principis que caldria tenir present cada matí de les nostres respectives jornades són:
Només per avui no et preocupis.
Només per avui no t’enutgis.
Honora als teus pares, mestres i grans.
Guanya’t la vida honestament.
Mostra gratitud per tot.
Humilment, m’agradaria adaptar aquests principis al meu llenguatge actual, el d’avui...
“No preocupar-se no significa no reflexionar. Preocupar-se es podria veure més aviat com donar voltes estèrils o com rumiar de forma obsessiva i improductiva.
L’enuig no ens porta enlloc. El fet d’enfadar-nos el podríem entendre com un estancament en un estat emocional de caire més aviat dens. Abans d’arribar a l’encallament amb l’enuig s’acostuma a passar per d’altres estats que sempre ens permeten esdevenir resolutius i així podem comprendre que dins nostre rau el màxim exponent de serenor que pot resultar malmenat quan es contempla excessivament exposat a les interferències momentànies.
Quan manifestem estima per qui ens ha precedit en el Camí, l’ennoblim.
La honestedat en tots sentits permet el fluir de la Llum interior; il·lumina el nostre procedir, fer i sentir.
La màxima expressió d’alegria interior és entonar un cant de gratitud a la vida per tot el que m’ofereix. Un cop més, Gràcies”.
