dissabte, 27 d’octubre del 2012

EL LLIBRE TIBETÀ DE LA VIDA I DE LA MORT.




Deu fer vora uns deu anys que va entrar a la meva vida. Feia poca estona que, al Centre Cultural La Mercè de Girona, en el marc de "La cultura de la mort", la conferència del psiquiatra Rojas Marcos havia acabat i tocava ja el torn de preguntes, moment que vaig aprofitar per escapolir-me de la sala.
Surto d'allà i me'l trobo. Allí estava ell, esperant a que algú se'l mirés i li donés una nova oportunitat. Em crida l'atenció, me'l miro, m'hi apropo i se'n va amb mi; des d'aleshores segueix amb mi. Es un fidel company i cada dia, estiguis com estiguis, té una paraula adequada per fer-te reaccionar.
La nostra història tot i semblar fàcil no ho ha estat, no n'és de fàcil. Per dirigir-te a ell pots fer-ho des de qualsevol angle de la vida no obstant ell tendeix a tenir un nivell alt; no li agrada parlar per parlar. Podríem dir que al principi de la nostra historia, per no perdre'm gairebé havia de prendre apunts per que no se m'escapés tot el que deia, tot el que explicava.
I és que no soc la mateixa des que comparteixo petites i profundes estones amb ell, amb el "Llibre tibetà de la vida i de la mort". Si bé "A los pies del maestro" de Krishnamurti va ser el principal llibre de la meva adolescència, "El llibre tibetà de la vida i de la mort" és un llibre que em mereix tant de respecte que, fins ara, no he pogut, no he volgut o senzillament no he sabut trobar el precís instant i el convenient estat vibratori interior per poder parlar d'ell.
Podríem dir que "El llibre tibetà de la vida i de la mort" és l'adaptació feta per a occident del "Llibre tibetà del morts". El seu autor és Sogyal Rimpoché, un lama nascut i exiliat del Tibet que es va formar en religions comparades a Cambridge i va ser deixeble de mestres budistes d'alt nivell espiritual com foren Jamyang Khyentse Chökyi Lodrö, Dudjom Rimpoche i Dilgo Khyentse Rimpoche. Primer va fer de traductor i d'assistent d'alguns dels seus mestres i més endavant va començar a ensenyar pel seu compte tot adaptant d'alguna forma "El llibre tibetà del morts" per que els seus coneixements poguessin ser entesos i integrats a gent de diferents orígens i cultures. Hauríem de tenir present que "El llibre tibetà de la vida i de la mort" ha estat traduït en 34 idiomes i està disponible en 80 països.
Però, què és això tan especial que ens ofereix aquest llibre? doncs res més que la visió budista del tema del morir, del transcendir i de com saber viure per poder saber morir.
Ens parla de molts temes. De fet el llibre està estructurat en quatre parts.
A la primera part que està dedicada a la vida hi trobem un munt de coneixements que poden ajudar a la persona en relació a entendre una mica més el seu món interior. Ens apropa temes fonamentals com la impermanència, la importància de l'assoliment de la naturalesa de la ment i ens introdueix als bards que es podrien entendre com estats de transició i que no només fan referència al procés de la mort.
A la segona part del llibre ens parla de la mort. Es tracta d'un seguit de capítols molt interessants ja que enfoca el procés del morir i l'atenció espiritual envers als moribunds. Ens parla de les pràctiques per morir i del mateix procés de la mort. De fet cal dir que en certs centres - dechenshying a Irlanda- d'aquesta línia de pensament es dona l'oportunitat tant d'anar a fer recessos espirituals com d'anar-hi a morir; probablement estaríem parlant de persones malaltes que decideixen treballar la seva mort des d'una perspectiva diferent.
La tercera part del llibre ens apropa al morir i al renéixer. Aprofundeix en el bard del devenir i també reflexiona en relació a les experiències de quasi mort.
La quarta part és la darrera però no per ser la última resulta menys important. En aquest final del llibre ens ve, diria jo, l'apoteosi final i destacaria les extenses explicacions de dos mantres fonamentals per a Sogyal Rimpoché. De fet, crec que és el llibre on he trobat més informació i contundència a l'hora d'explicar el perquè de l'ús d'un determinat mantra.
Finalment ens parla del concepte de SERVIDORS DE LA PAU i en aquest punt penso que més que explicar-vos des del meu punt de vista resultarà molt millor llegir aquest paràgraf del "Llibre tibetà de la vida i de la mort"...
Sogyal Rimpoché infant efectuant un mudra amb Jamyang khyentse, un dels seus mestres.- rigpawiki.org-
"Un del meus alumnes més antics, que ha vist desenvolupar-se aquest llibre al llarg dels anys, em va preguntar no fa massa: "en el fons del seu cor, què és el que realment vostè vol que passi per mitjà d'aquest llibre quan sigui publicat?". De cop, em va venir a la ment la imatge de Lama Tseten, al que vaig veure morir quan jo era un infant, i de la seva tranquil·la i plàcida dignitat davant de la mort. Vaig respondre sense dubtar: "Vull que cap ser humà tingui por a la mort ni a la vida; vull que tot ser humà mori en pau, i rebent l'atenció més sàvia, clara i tendre, i que trobi la felicitat definitiva que només es pot assolir amb la comprensió de la naturalesa de la ment i de la realitat".
Namasté Rimpoché. Gràcies, un cop més, per la teva generositat a l'hora de mostrar-nos la naturalesa de la ment a Barcelona aquest octubre 2012. Certament en la presència de la naturalesa de la ment es fa present aquell especial silenci tant espaiós i tant ple del no-res; el Tot. Gràcies també als teus mestres i als teus progenitors.