dissabte, 3 de març de 2012

L'ESTALVI ENERGETIC PERSONAL...


Els temps que corren són temps de reflexió tot i que si un@ no perd el nord, en el fons, si es vol, tot temps podria acabar essent temps de reflexió. No obstant sí que cal tenir present que, pel general, els temps de vaques grasses acostumen a correlacionar més amb eufòries i, ja se sap que les eufòries siguin contingudes o explosives donen molt poc espai a la reflexió tan personal com comunitària. Aquests moments ens acostumen a emborratxar i llavors, ebris ens dediquem a deambular per la vida no pas a caminar-la.
Avui doncs podríem especular en relació a si la nostra societat pateix o no un trastorn de bipolaritat. Podríem començar per
ressaltar l'exaltació de petits gestos que aparentment es mostren inofensius com podria ser el cas del fet de tractar d'imitar al veí tot embolicant-nos amb préstecs i amb hipoteques que ens escanyen lentament acabant com malaltissos polls ofegats pel corresponent emfisema emocional que l'ha portat a tal situació, passant per la egoica necessitat de fatxendejar, posem pel cas, un èxit personal que potser en darrera instància acaba essent més fals que un duro "sevillano" que deien. I ratllant l'eufòria ens trobem els personatges formatejats per marques de roba que tracten de compensar-li els bitllets que ha afluixat en adquirir-la tot retolant les sigles comercials al pit de la peça o mostrant en un lloc privilegiat l'enganxina, l'etiqueta de la marca a mode de bestiar marcat, d'animal amb el distintiu d'un aparent poder adquisitiu gravat a foc. Ai, las... un cop més, només es tracta d'una inversió externa!
I com tot a la vida ja ens diuen que tot el que puja, tard o d'hora, baixa. I és ara quan de la malversació s'acaba fent el salt a mode de ponting, un salt al buit per que resulta evident que quan algú s'ha deixat manipular i ha estructurat la seva vida en base a paràmetres aparentment convenients però alhora inconsistents, el primer enganyat ha estat un mateix i ara, des d'allà dalt , des del fictici cim d'un elevat privilegi, s'estavella en caure al buit. No té on sostenir-se. Tot ha fuit!
I el cas és que si els habitants d'aquest nostre món no estem prou falcats podem veure'ns arrossegats per l'embranzida d'aquests aiguats. Quan algú, per navegar, depèn del flotador de torn -sigui uns maniguets inflats, sigui un sunseeker- si aquesta eina es malmena o desapareix aleshores només ens queden les pròpies forces, els recursos interns. I si aquestes valuoses eines interiors han estat exercitades al llarg del camí ens mantindran sans i estalvis, ara bé si ens hem refiat dels flotadors o si hem guaitat la costa des del màstil més elevat permetent la nostra atròfia muscular, malament rai.
L'estalvi energètic personal al que avui em refereixo no és altra que el procés mental d'entendre que resulta molt convenient la interacció social no obstant si ens deixem portar i perdem el nostre centre, ens devaluem com éssers i ens perdem. En aquest cas, metafòricament ens podríem comparar com un dipòsit de líquid on el contingut se li escola per uns orificis que la vida li va efectuant; mentre que si el material d'aquest dipòsit hagués passat per un procés de cura i manteniment, s'hauria enfortit i amb el gruix del treball de creixement personal, els estilets de  la vida no haurien aconseguit perforar-lo.
Així doncs, aquest estalvi energètic del que avui parlo va més enllà de l'estalvi elèctric, de l'estalvi de l'aigua, de l'estalvi econòmic... em refereixo a un estalvi, a la preservació de l'energia personal que cadascun de nosaltres té i que,  per anar bé, li cal conservar.
Com et sembla que pots portar a terme el teu pla d'estalvi energètic personal? Doncs tenint present certes premises...
... no perdre el temps en pensaments de caire negatiu
...efectuar cada dia una reflexió de com està anant la teva vida
...tractar d'entendre i saber veure que tota vivència dura entranya un aprenentatge
...cercant un moment especial de la teva jornada. Creu-me, sempre n'hi ha un!
...fer silenci per una estona, sentir-lo amb l'oïda és important però resulta encara millor si el sents amb el cor, si l'escoltes...
...meditar una estoneta per enfortir el teu eix
...valorar el teu temps i les companyies que freqüentes
...evitar el xafardeig, no embrutar-se
...no perdre el contacte amb els elements -aigua, aire, terra...-
En podríem trobar moltes més, no és cert?. Podries provar ara tu de completar el teu personal llistat...

2 comentaris:

MARTA ha dit...

Bones recomanacions del pla d'estalvi energètic personal. Ara toca posar-ho a la pràctica diàriament. Moltes gràcies! :)

isabel ha dit...

Efectivament, la teoria ja la sabem... el que sovint ens costa es portar-la a la pràctica.