MANTRES: Om Mani Padme Hum, Om Tare Tutare Ture Soha, Mandra Vajra Guru Padmasambhava

PARLEM DELS MANTRES EN GENERAL... 25 juliol 2011.

En relació als mantres ja hem comentat alguna vegada que la paraula mantra prové del sànscrit i que si la dividim ens trobem amb el sumatori de dos significats ben especials. “Man” simbolitza ment i “tra” faria referència a eina o recurs d'alliberació. Així doncs un mantra tot i que pot ser definit de moltes formes, podríem dir que és un instrument de protecció per la nostra ment en relació a la improductivitat d’aquesta quan es troba encallada en l'espiral engolidora de pensaments improductius. Expliquem-nos millor...

No hauríem d’oblidar que l’univers és vibració. Caldria tenir present que tot el que ens envolta, fins i tot nosaltres mateixos ens trobem posicionats en una determinada freqüència vibratòria i en funció de la qualitat dels pensaments i emocions que presentem anem elevant o no aquesta vibració personal. Penso que aquestes premisses no hauríem d’estar només a l’abast de les persones adultes interessades en temes quàntics, físics, metafísics i demés; estaria molt bé que amb exemples adequats oferíssim petites lliçons pràctiques d’aquest tema als nostres fills i petits. Això faria que no esdevinguessin fàcilment ni limitats ni reduccionistes, vaja, que no se’ls tanqués la ment, i en tenir obertura mental podrien veure i percebre les coses des d’una perspectiva més amplia i menys encotillada.

Així doncs, tal com anàvem dient, si tot és vibració, potser ens pot costar entendre la vibració dels objectes que ens envolten i que apareixen visualment com a sòlids i aparentment inamovibles però probablement ens costarà menys d’entendre la vibració del verb, de la paraula. I és des d’aquesta perspectiva que podem entendre fàcilment que el mantra no és res més que una paraula o un sumatori de paraules que es repeteix amb la pretensió d’assolir alguna fita interior.

Quan comentem que un mantra es repeteix cal tenir present que aquesta repetició pot ser efectuada oralment o de forma més internalitzada. El cas és que recitar un mantra provoca d’entrada l’efecte d’endinsar-nos en la nostra essència i resulta evident que com més aprofundim, més percebem els lastres de la nostra personalitat i més anem reconeixent la vibració del nostre Ser.

Quan la persona domina l’art del mantra aconsegueix un estat interior de pau donat que el fet de repetir aquestes frases o paraules la porta a no despistar-se amb els cicles improductius de pensament o d’acció. Hi ha qui diu que no cal saber o conèixer el significat del mantra per que el que interessa és senzillament l’efecte, personalment discrepo d’aquesta línia de pensament. Considero ben important saber el que pronunciem i així podem tenir presents els efectes que causa, aleshores podem veure si coincideix amb el que pretenem i valorar si ens convé o no el mantra en qüestió. També podria afegir que si hom sap el que recita és evident que aleshores també entra en joc l’important paràmetre de la intencionalitat que per suposat sempre potencia l’energia quan la sabem dirigir de forma constructiva i amorosa vers l’entorn, vers la humanitat i contemplant-nos a nosaltres com a humil peça únicament intermediària.

La tradició ens suggereix uns complements -que no són imprescindibles- a l’hora de recitar. Es tracta d’una mena de collarets anomenats “males” amb 108 boles fetes de fusta, o de llavors. Cada cop que es recita el mantra s’avança una boleta que es va passant amb els dits polze, mig i anular –s’aconsella que no s’emprin ni el dit índex ni el petit ja que simbolitzen respectivament l’energia de l’ego i la inèrcia. Quan s’ha efectuat una volta completa ens trobem amb una bola més grossa que ens indica el final de la volta, aleshores si es vol continuar amb més recitacions de mantra, mai se l’ha de sobrepassar si no que s’aconsella tornar en darrera i així successivament. Cal dir que a més de les males de 108 boles existeix un altra estri més petit i potser també menys aparatós que és el braçalet de 21 boles.

Aquesta tradició ens explica que els mantres creen unes vibracions que són recollides pels respectius chacres i així es va distribuint l’energia per mitja dels nadis –circuits energètics de la tradició vèdica- i/o pels meridians d’energia –segons la tradició xinesa-.

Potser una bona fórmula per començar a familiaritzar-nos amb els mantres seria escoltar-los a nivell de música de fons. Aquest fet fa que la persona els vagi interioritzant i aleshores un cop es posa a recitar-los, surten per sí sols. A l’hora d’escollir una musica d’aquest estil recomano que la persona abans d’adquirir el CD comprovi si es sent harmònic amb la manera de fer del professional que canta. Personalment m’agrada, entre d’altres, les melodies de Deva Premal i també recomanaria el “Mantras from Tibet” de Sarva-Antah.

Quan posem fil a l’agulla i ens decidim a recitar mantres, resulta ben important –per no dir fonamental- el fet de dedicar els efectes beneficiosos de la recitació màntrica a tots els sers que ho puguin haver de menester; amb aquest sincer i senzill oferiment elevem la intencionalitat i ens ubiquem en el llindar de l’amor compassiu que tanta falta ens fa a tots plegats.

Per cert, mai és tard per començar a entonar un mantra. T’animes?

LA COMPASSIÓ. 1-març-2011

Vagi per davant d’aquesta reflexió l’agraïment a Sogyal Rimpoché qui a través del seu llibre “Libro Tibetano de la vida y de la muerte”. Ed.Urano i també a través de les seves paraules sempre rigoroses i alhora amoroses ofereix coneixements que a occident ens foren vetats al llarg de moltes dècades. Uns coneixements que són informació i formació; obertures de consciències que tracten d’assolir la sanació, tant la pròpia com la dels altres éssers que ens envolten. Namasté Rimpoché.

Hi ha moltes definicions de compassió. Pel general, es entesa com la llàstima o pena que es sent envers a un ser no obstant cal tenir present que existeix un altre significat probablement més profund. La compassió des de la vessant budista s’acostuma a entendre com la determinació sostinguda i pràctica de fer tot el que està en les nostres mans per contribuir a atenuar el patiment dels altres éssers.

La compassió no és autèntica si no revesteix el caràcter actiu. Resulta interessant veure que la figura més representativa de la compassió en la cultura budista-tibetana –Avalokiteshvara- es representa com un buda especial donat que degut a la seva particularitat de ser compassiu es representa iconogràficament amb un miler d’ulls que simbolitzen veure tot el dolor del món, i amb un miler de braços per poder oferir el seu ajut i recolzament a totes les parts de l’univers.

Es prou cert que no resulta fàcil superar l’assignatura vital de la compassió i menys si tenim present que en primera instància ens caldria saber-la aplicar a la nostra pròpia existència i sovint, ja se sap, que amb qui acostumem a ser més durs i exigents és amb nosaltres mateixos. Ja ens recorda Stephen Levine que “quan la teva por toca el dolor d’altri, es converteix en llàstima; quan el teu amor toca el dolor d’altri, es converteix en compassió”.

El mantra de la compassió és OM MANI PADME HUM. Està escrit en sànscrit i es pronuncia “Om Mani Peme Hung”. Es diu que cadascuna de les seves sis síl·labes té una virtut determinada per causar-nos certes modificacions. Aquestes sis síl·labes purifiquen les sis verinoses emocions negatives: l’orgull, les gelosies, el desig, la ignorància, la cobdícia i la ira.

Recitar aquest mantra suposa doncs purificació i alhora protecció. Tampoc hauríem d’oblidar que aquest mantra pel sol fet de treballar la compassió té un considerable impacte damunt del quart xacra –el cardíac- altrament anomenat anahata.

Quan ens disposem a recitar mantres ens resulten de gran ajut els males. Un mala és un rosari tibetà que ens serveix de referència per saber el nombre de vegades que hem recitat el mantra corresponent. 

SANACIÓ I CURACIÓ. 11-març-2011

Sanar i curar tot i que podrien semblar sinònims penso que comporten significats prou diferents.

Si anant pel mon sentim “el Joan s’ha sanat” o “el Joan s’ha curat” de ben segur que traurem dues impressions ben diferents. No és cert?

Semblaria doncs, pel general, que quan algú es sana, aquesta sanació implica un procés més profund o més elaborat que la important curació. Així doncs la sanació passaria per un aprofundiment dins de l’ésser.

Avui dia i també en l’antiguitat, molts pensadors –Bach, Freud, Jung, Dahlke...- defensen la idea de que la malaltia ens avisa de l’existència d’un desajustament entre la pròpia personalitat que hem après a desenvolupar i el Jo superior que ens alimenta. Seguint aquesta línia de pensament cal dir que aquest desajustament no és altra cosa que un conflicte d’ordre intern que pretén estendre’s a la parcel·la física de la persona. Aleshores, resulta ben interessant veure cap on ens pot portar aquest conflicte donat que, en funció de com es percebi i s’actuï acabarà per dissoldre’s o per fer-se palès en el nostre organisme en forma de malaltia.

Ambdós conceptes, curació i sanació, també semblen diferir en un altra aspecte. M’estic referint a la temporalitat del procés i mentre la curació es pot interpretar com un procés ja tancat, la sanació podria entendre’s com un procés que s’esdevé al llarg de tota una existència i que comporta tant la sanació del cos, com la de la ment i per ens, de l’ànima.

Dins del camp de la sanació hi ha conceptes ben interessants...

Si tenim present els mantres ens trobem amb el “Om Tare Tutare Ture Soha” que és el mantra de Tara, una figura que correspon a la deïtat femenina vista des de la perspectiva del budisme. De fet, tot procés de sanació porta implícit el principi yin o femení que cadascú –sigui home o dona- té dins seu. Per efectuar canvis personals, per evolucionar ens cal restar amorosos en relació als altres sers i evidentment amb nosaltres mateixos. Per tant, la idea de que l’univers ens castiga donaria pas a la concepció d’un cosmos harmònic que vibra en ressonància amb cada ésser.

TARA

Es diu quan es recita aquest mantra, es desbloqueja l’energia femenina que tot ser té en el seu interior i al mateix temps s’efectuen alliberaments d’aferraments, de patiments i d’ombres personals.

Cal dir que la tonalitat que s’acostuma a visualitzar en relació a aquest mantra és la verda; la persona es pot contemplar envoltada en una esfera ovoide de color verd i alhora pot centrar-se en una bola de llum verdosa ubicada en el quart xacra –zona cardíaca-.

Imatge de l'Arcàngel Sant Rafel cedida per José Carlos Martín Vargas Mendoza. www.jcmvargasencargos.blogspot.com

 

 

D’altra banda, si tenim present la tradició més catòlica veurem que la figura de l’arcàngel Sant Rafel apareix relacionada amb la sanació dels sers. Curiosament cal dir que aquest arcàngel se’l contempla vinculat també amb el color verd, amb l’element aire i l’est. Degut a la seva relació amb l’element aire resulten ben profitoses les visualitzacions en les que es treballa amb la respiració i la tonalitat verda i daurada.

Deixant ara de banda les tradicions religioses i/o espirituals no hauríem d’oblidar la importància que les gemes de color verd tenen cares a desfer els  bloquejos del nostre l’organisme. Estaríem parlant de meravelles de la natura tal com les maragdes, el quars vert, la malaquita, la crisocola o la fluorita entre d’altres.

MANTRA VAJRA GURU o de PADMASAMBHAVA. 30 gener 2012

Padmasambhava fou el gran mestre que va portar els ensenyaments de Buda al Tibet en el segle VIII. Allí, a Samyé, hi va fundar el primer monestir budista.

Cal dir que aquest temple és molt important per als pelegrins tibetans i cal remarcar que a l'any 2007 el Centre Tibetà per als Drets de l'Home i de la Democràcia va afirmar que la policia armada xinesa havia enderrocat una estàtua de Padmasambhava  en aquest mateix monestir.

Padmasambhava prové del sànscrit i significa "nat del lotus". Resulta interessant tenir present que aquesta figura  també es coneguda com a Preciós Mestre o Guru Rimpotxé. Degut a aquesta varietat de denominacions s'entén que el seu mantra també pugui veure's titulat de diverses maneres; així doncs quan ens referim al mantra de Guru Rimpoché o al mantra de Padmasambhava o al mantra Vajra Guru ens estem referint a la mateixa pregària.

El mantra Vajra Guru, OM AH HUM VAJRA GURU PADMA SIDDHI HUM es pronunciat pels tibetans "Om Ah Hung Benza Guru Pema Siddhi Hung" i les següents explicacions provenen en bona part del "Llibre Tibetà de la Vida i de la Mort" de Sogyal Rimpotxé qui per escriure'l es va basar en relats de Dudjom Rimpotxé i Dilgo Khyentse Rimpotxé.

Anirem per parts...

OM AH HUM són síl·labes amb diferents significats i en diferents nivells. Podríem dir que OM ens representa el cos, AH la parla i HUM la ment. Om és l'essència de la forma, AH l'essència del so i HUM l'essència de la ment. Es diu que en recitar aquest mantra, l'individu també purifica l'ambient i a tots els éssers que allí rauen, inclòs un mateix. OM purifica totes les percepcions, AH tots els sons i HUM, la ment amb els seus pensaments i emocions.

Quan ens referim a la purificació de les activitats negatives del cos s'estaria parlant d'aquestes en el fet de treure's la vida, el furtar i la mala conducta sexual mentre que quan es parla de les activitats que s'haurien d'evitar en la parla, es fa referència a la mentida, les paraules hostils, la maledicència i el xafardeig. I pel que fa a les activitats que cal evitar en la ment, es tenen present l'avarícia, la malícia i les males opinions.

També cal tenir present que, a nivell energètic, OM purifica els nostres canals subtils també anomenats nadis. AH, el vent o aire intern, també entès com flux energètic o prana i HUM, l'essència creativa o bindu.

VAJRA GURU PADMA.

VAJRA es compara amb el diamant entenent que aquesta gemma resulta indestructible -la saviesa immutable- i alhora pot tallar qualsevol matèria -els enganys i les foscors provinents de la ignorància espiritual- .

GURU significa "de molt pes". Es tracta d'algú que ens personifica la saviesa, el coneixement, la compassió i les habilitats.

PADMA vol dir lotus i ens fa referència a la denominació sànscrita que ja hem comentat abans tot fent referència a Padmasambhava com a "nat del lotus".

Quan s'ajunten els tres vocables, VAJRA GURU PADMA signifiquen l'essència i la benedicció de la Visió, la Meditació i l'Acció.

SIDDHI HUM

SIDDHI significa benedicció i realització. De siddhis o assoliments n'hi ha d'ordinaris i de suprems, i es diu que en rebre aquestes benediccions es mobilitzen els nostres aspectes benefactors.

Així doncs, el significat essencial d'aquest mantra ens ve a dir "Jo t'invoco, Vajra Guru Padmasambhava, que amb les teves benediccions ens concedeixis l'acompliment dels siddhis u objectius ordinaris i del suprem, El Despertar o Il·luminació".