FAIG.

Les estacions- statio, stationis-  de l'any són moments per romandre. Asseure's i poder contemplar en silenci com la vida es transforma, com va esdevenint aquest subtil procés de canvi que Gaia ens ofereix, és un luxe que no sempre sabem, podem o volem apreciar.

Com és dins, és a fora i les estacions també esdevenen dins nostre.

Ara a la tardor, els devas de la natura semblen anar enfeinats fent endreça tot tractant de despullar arbres i pinzellar, sense parar, amb l'àmplia gamma de tonalitats ocres.

Una de les màximes expressions d'aquest paisatge és la fageda, el reialme del faig.

Quan hi passeges, tot explica. Tot narra. Qualsevol detall per senzill que sigui et brinda una classe magistral de l'acte de viure, des de les catifes de fulles de faig passant per la simfonia cromàtica de les aquelles fulles que encara s'aferren, resistint-se a deixar-se anar, a fluir.

Anem pels colors...

Si tenim presents els simbolismes del nostres centres energètics, recordarem que els colors que es refereixen al nostres xacres des del primer -xacra arrel ( en sànscrit, muladhara)- fins al quart -xacra del cor ( en sànscrit, anahata)- són:

            1-vermell/marronós, a la base de la columna

            2-taronja, quatre dits per sota del melic

            3-groc, quatre dits per sota del melic

            4-verd, a la zona del cor

Sense parlar del xacres superiors, com a punt de partida, en aquest cas, ens interessa centrar-nos en Anahata que tant pot ser representat en verd com en rosa.

Puix que que aquest quart xacra treballa l'amor incondicional que és la potencialitat sanadora energètica suprema de la humanitat resulta ben lògic que s'acabi agermanant amb el rosa i que alhora permeti que el verd -màxima expressió sanadora física- també  s'ubiqui en aquest punt.

Tornant a les fulles del faig, a la tardor, podem contemplar  com la gradació de  les tonalitats que acabem de comentar s'inverteix i la fageda passa del reialme del verd -4 xacra- al groc -3 xacra-, i d'aquest daurat al taronja -2 xacra- per finar en el vermellosos terrosos, sovint tant marronosos que quasi ratllen el negre.

La lliçó magistral de la fageda tardorenca és enorme; ens parla de la generositat de mare terra i ens demostra que ella, com nosaltres, també transita cap al procés de morir per ressorgir de nou més endavant, amb més força.

Seguim amb més simbolismes...

Hem pensat mai en quin precís moment la fulla es desprèn de la branca? Quin procés de patiment físic la porta a deixar-se anar?. Quan no ens sentim alimentats ens podem arribar a deixar morir. Per morir en pau, cal generar la combustió del to vermellós corresponent a les ires contingudes. Es la dansa del foc dels colors: la transmutació. Dansa ritual del Foc .M de Falla

Aleshores, la fulla en el seu descens, tot lliscant pels corrents d'aire ens mostra com en sap de ballar el vals, la mort del cigne. Maya Plisetskaya - La Mort del Cigne

En la llengua de les contrades catalanes, el Fagus Sylvatica és anomenat faig no obstant aquesta vocable, ara en substantiu, també es emprat en temps verbal i ens representa la primera persona del singular del present. Estem parlant del JO FAIG, l'acció, el posar fil a l'agulla després del procés de transformació.

No en va les fagedes ens són tan sanadores...

Per acabar, una micona de Bach...

Pel Dr.Edward Bach el faig és un arbre que ens pot oferir remei. Ens diu així... BEECH

For those who feel the need to see more good and beauty in all that surrounds them. And, although much appears to be wrong, to have the ability to see the good growing within. So as to be able to be more tolerant, lenient and understanding of the different way each individual and all things are working to their own final perfection. -Para quienes sienten la necesidad de ver más bondad y belleza en todo lo que les rodea-

- The Twelve Healers and Other Remedies

Així doncs prenent els aspectes de cada vèrtex energètic, des del primer al quart, passarem del jo tinc, al jo vull; del jo vull, al jo puc; i del jo puc al jo estimo. Aleshores, talment com les branques del faig contemplant el cel estenc els braços i m'implico... JO FAIG.

VISIÓ ALTERNATIVA DEL NADAL DES DELS ARQUETIPS.

Tractant de resultar respectuosa per a qui tingui una lectura tradicional del concepte de Nadal majorment establert en la nostra societat, avui voldria efectuar algun altra tipus de lectura del fet que envolta el naixement de l'infantó a l'establia.

Penso que la tríada de personatges que esdevé en el naixement de la Nit de Nadal pot resultar ben significativa ja no tant des de la tradicional perspectiva religiosa a la que estem acostumats si no tractant d'analitzar l'entrellat des de la visió del món espiritual i del món simbòlic dels arquetips.

El naixement de l'infant Jesús pot d'alguna forma ajudar a cadascun de nosaltres si sabem i volem fer-ne una lectura profunda tot guaitant més enllà dels clàssics paràmetres establerts. I és que el natalici del nen Jesús pot facilitar-nos la valoració del nostre moment vital tant si la figura que avui llegeix aquestes ratlles professa la religió catòlica com si pertany a algun altra tipus de fe o fins i tot també pot resultar oportuna per aquell qui es consideri agnòstic. Vull dir que el concepte de la "Sagrada Família" pot resultar-nos interessant de desgranar a cadascú de nosaltres.

Cada any, a la nit de Nadal se'ns ofereix simbòlicament la possibilitat d'analitzar la base de la nostra estructura vital. Tots d'alguna manera portem implícita la tríada pare-mare-fill@.

Anem doncs a reflexionar al voltant de cadascuna de les parts implicades.

La mare. La figura arquetípica de la mare apareix pel general vinculada amb els aspectes nodridors cap al nadó tant des de la perspectiva biològica com emocional i algú podria dir que fins i tot espiritual. Es aquesta mare la que, en teoria, ens vincula amb el món i en funció d'aquest primer lligam,