Quan ens fixem en els
efectes que ens causen les vivències que al llarg de la vida anem filant i
teixint, podem fixar-nos en els matisos de les emocions que ens van i ens
venen; també podem percebre les onades cognitives que se'ns generen inflant-se
i magnificant-se per desprès anar baixant de to.
Resulta ben interessant
poder copsar els matisos d'aquests estats cognitius i d'aquests moments emocionals
i si tractéssim de cercar alguna similitud amb els sabors o gustos podríem
trobar moments amb sensacions dolces,
salades, amargues, picants, aspres...
El cas és que avui voldria
fixar-me en un gust que sembla ser-ho però que, en el fons, no és tal; més
aviat és un regust. Em refereixo al regust agre.
L'agror és un regust molt
potent. Tot i que, de vegades, es contempla com a sinònim d'àcid, entenc que no
és exactament el mateix donat que
