Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vida. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de desembre del 2013

El Rebost de les Voluntats Segrestades.

La vida és com una estructura, de vegades ens apareix com un habitacle situat en un determinat punt. Jo diria que és a partir d'aquest punt d'origen i de les seves coordenades gps que aterrem al món amb unes determinades condicions: en una zona o en una altra, amb unes persones o amb unes altres, i amb un ventall de recursos potencials -cognitius, emocionals, socials...-.
Així les coses, tot just quan ens trobem en bolquers comença a dissenyar-se la nostra edificació, la nostra fortalesa personal que es dissenyarà en funció de diferents paràmetres, entre ells el lloc vital on hem anat a raure i l'actitud que comencem a prendre a partir dels primer estímuls que rebem.
Anem per parts, parlem d'aquest lloc vital on cadascú de nosaltres ha obert els ulls. Metafòricament voldria comparar aquesta ubicació amb els diferents tipus de terreny geogràfic of fins i tot, geològic... algú pot trobar-se, de cop, ubicat en una vall clara i assolellada -vida fàcil, d'entrada?- mentre que algú altra pot trobar-se endinsat en un terreny ombrívol, fangós o fins i tot pantanós -vida confusa?-
Algú altra es troba dalt d'un perillós penya-segat on a més de gaudir d'una vista meravellosa i privilegiada haurà d'anar amb molt de compte vigilant allí on trepitja... i també li caldrà estar atent de calcular com i on posa el peu aquell qui neix ubicat en una vasta pedrera plena a vessar de rocs, sorres i d'altres materials ben polsegosos però sense gota d'aigua a la vora per poder rentar-se el polsim que porta al damunt. També per alguns, el seu terreny estarà ben abonat i les llavors germinaran espontàniament, gairebé sense adonar-se'n mentre que d'altres esmerçaran mil i un esforços tot tractant de fertilitzar un àrid sòl que l'envolta i que s'entossudeix a seguir tal com ha estat sempre.

Aleshores, un cop ubicats en una o altra zona ens trobem amb el següent factor, la nostra actitud en front de la vida. I aquesta actitud passarà pel sedàs de les mans que ens envolten i per

dijous, 22 de setembre del 2011

CARTA A LA VIDA.

Benvolguda vida,
Fa temps que volia fer-te quatre ratlles però pensava que per dirigir-me a tu no ho podia fer de forma vana si no que havia de tenir un bon argument, una excusa amb pes. Avui penso que tinc un motiu ben significatiu per compartir uns minuts. Bé, de fet el meu argument ja ve de lluny però podríem dir que per alguna cosa que encara no acabo d'entendre avui m'he decidit a parlar-te i és que el cas s'ho val.
 Així doncs sense més preàmbuls et faig saber que t'he citat per abordar un tema gens agradable com és el de treure't del mig, el d'esborrar-te del mapa... Per la present em dirigeixo a tu tot tractant de reflexionar aspectes teus que sovint no s'acaben d'entendre. I mira que porto un bon grapat d'anys -cinquanta per ser ben exacte- provant de comprendre com podem els sers humans creure tenir el dret de prendre la vida a d'altres éssers.
Reconec que vivim en un món ben curiós, sovint tristament curiós. Per això m'adreço a tu que ets el principal o millor dit l'imprescindible factor de l'existència d'un ser. I avui el cas Troy Davis em sacseja. Bé, he de reconèixer que aquesta remor interior no és nova; és com un regust amarg de quelcom mal paït, com una regurgitació que alhora em provoca fàstic a la gola  i dolor a l'ànima. Es cert, probablement de Davis n'hi ha hagut molts...
El cas és que defenso la tesi de que ningú és pervers per naturalesa. Estaria bé que, de tan en tan, entonéssim un mea culpa i tractéssim de ser objectius a l'hora d'entendre que aquesta nostra societat ens formateja. Així les coses, podríem pensar que cadascú de nosaltres neix amb un especial substrat personal, al que se li afegeixen inputs genètics, ambientals, educacionals i tants d'altres... el cas és que la pressió a la que es veu sotmesa aquesta nostra base primigènia pot provocar fissures en