"La gratitud no és
només la més gran de les virtuts si no la mare de totes les altres" Ciceró.
La societat on estem
endinsats s'ha caracteritzat durant segles per la competitivat i no pas per la
cooperació entre els sers. De fet percebre la vida com una amenaça pot acabar
fent que ella ens reaccioni amb aquesta vibració. Quan sintonitzem amb
l'amenaça, la nostra emissora individual es situa en la banda de freqüència
ajustada per captar-la, llavors en trobar-nos-hi endinsats ens reforcem i
encara subratllem més la idea inicial.
I tan senzill que seria sintonitzar
en la confiança...
D'alguna manera podríem dir
que no només no se'ns ha ensenyat massa premisses metafísiques per evolucionar
individual i col·lectivament si no que la mentalitat regnant ha estat enfocada
sota la graduació d'unes diòptries de caire darwinià i bona part de la societat
segueix aquella línia de qui primer és, primer omple.
Tot plegat, fa pensar... I
tot rumiant podem veure que la por és qui ens condueix a la desconfiança i
alhora ens la reforça.
La por és com una gran
teranyina; pretens apartar-la i en tocar-la se t'enganxa. Cal analitzar aquesta
nostra teranyina i veure d'on prové i en percebre quins són els seus punts
febles podrem no pas evitar-la si no entendre-la i així tot relativitzant, s'anirà
reduint la seva gegantina extensió inicial.
Ara bé, pel que fa a la
desconfiança penso que pot ser interessant analitzar on es percep a nivell
somàtic.
A fi i efecte d'anar
desbloquejant aquest nostre centre cardíac veig com a fonamental
