Un cop més, Als teus peus, Mestre

Als teus peus, Mestre…  (escrit el 7 d'abril de 2011)

Em vaig asseure als peus del mestre amb catorze o quinze anys. Sovint anava amb els pares d’Olot a Girona i un cop allí, a Girona aprofitava per anar a comprar aliments de caire vegetarià. Corrien els anys setanta i tants i per bé que Girona fos la capital de província no hi havia massa establiment d’aquest estil, per tant, pel general sempre m’acostava al Biocenter per adquirir tofus i tota mena d’aliments diguem lo alternatius que permetia aquell moment.

I va ser un d’aquells dies, rondant per la botiga, quan de cop la meva atenció va anar a parar a una de les lleixes del Biocenter. L’objecte que m’havia enlluernat era un petit llibretó; a la portada fosca d’un intens blau marí hi ressaltaven unes llargues mans durades en posició d’oració. Namasté , mestre. Namasté.

Així doncs, “Als peus del mestre” va ser el meu primer llibre significatiu, amb ell vaig conèixer i entendre quelcom que en aquells moments no sabia ni que existís. Va ser agafar el llibre i començar a llegir-lo i sentir com quelcom dins meu es sacsejava i, tot i ser joveneta, em feia sentir més viva, més plena i serena.

A “Los pies del maestro” Krishnamurti ens destaca quatre qualitats per poder caminar per la sendera: Discerniment, Carència de desitjos, Recta conducta i Amor.

S’entén el Discerniment com la qualitat que ens permet distingir lo real de lo il·lusori. Un cop efectuada aquesta distinció ens cal efectuar-ne una altra que és la que separa lo recte de lo erroni.

És ben interessant l’aclariment que fa referència al fet de que el cos i la persona son dues coses diferents i sovint, el que la persona vol no sempre coincideix amb allò que el cos desitja. Quan s’arriba a aquest punt penso que el que ens explica és molt adequat als adolescents donat que pel general en aquesta etapa evolutiva la mandra o diguem-ho finament, l’astènia acostuma a abduir a bona part dels adolescents actuals. En diu “Cuando hay un trabajo que debe ser hecho, el cuerpo físico pide reposo, salir de paseo, alimento o bebida; y el hombre que no tiene el conocimiento se dirá “Yo quiero hacer estas cosas y debo hacerlas”; pero el que sabe dice: “este que desea no soy yo y es preciso que espere”. És clar que resulta pràcticament imprescindible que si oferim aquest coneixement als nostres fills ens cal ser conseqüents en les nostres actituds.

Cal ressaltar que la primera edició en castellà del llibre de Krishnamurti  es va editar a l’any 1911  i ja curiosament ens alertà en relació al fet de calumniar i aconsella de no jutjar als altres ja que aquest poden tenir motius desconeguts per nosaltres que els portin a actuar en un o altra sentit –per a qui hagi llegit el llibre podríem dir que “Els quatre acords” va força en aquesta línia-.

La defensa dels drets humans i també dels drets dels nostres germans petits, els animalons es fa palesa quan Krishnamurti diu “Si ves tratar con crueldad un niño o un animal, es tu deber defenderlos”.

I el lliure albir surt a la llum quan comenta ”Los demás tienen pleno derecho a la libertad de pensamiento, de palabra y acción, mientras no intervengan en los asuntos de otro”.

I quan es refereix a la recta conducta cal dir que la basa en 6 pilars que són: el domini de la ment, el domini de l’acció, tolerància, alegria, finalitat única i confiança.

Pel que fa al domini de la ment destacaria “emplea diariamente el poder de tu pensamiento en propósitos benéficos y sé una fuerza a favor de la evolución”.

Mentre que fent referència al domini de l’acció ens comenta “si tu pensamiento es como debería ser, pocas dificultades tendrás al actuar. Más no olvides que para ser útil a la humanidad, el pensamiento debe traducirse en obras”.

I arriba al summum de la tolerància dient-nos “considera a todos los seres con bondad, con dulzura y con tolerancia; pero a todos igualmente, sean budistas o hindúes, jainos o judíos, cristianos o mahometanos”.

Dins la finalitat única ens fa reflexionar quan aconsella “piensa en como harías un trabajo si supieras que el Maestro habría de venir a examinarlo: justamente así debes hacer cualquier labor”.

I referent a la confiança...”debes tener confianza en ti mismo. ¿Dices que te conoces demasiado bien? Si así lo sientes, de hecho no te conoces; te es conoci
da solamente la débil càscara externa, que con frecuencia ha caído en el fango”.

Krishnamurti també ens relaciona la saviesa, la voluntat i l’Amor dient-nos que la saviesa capacita per ajudar, la voluntat dirigeix a la saviesa i l’amor inspira a la voluntat, i tots tres –saviesa, voluntat i Amor- són les qualitats que ens cal desenvolupar per seguir el Camí

Agraeixo que la vida em posés al davant d’aquesta obra i penso que és un bon exemplar per qui senti afinitat per aquest estil de trajectòria que proposo en aquest blog. Tot i ser menudet és un bell i profitós present per als adolescents que estiguin en condicions d’entendre. Regaleu-lo i comenteu-lo pares i mares. No us en penedireu!.

PER UNA VIDA MÉS SALUDABLE.

Tot sovint l'entorn de treball acaba essent un espai en el que passem molta estona, per no dir que és l'àrea personal en la que més temps invertim. Cal ser conscients de que aquesta realitat ens marca i no poc.

Així doncs entenem que si la parcel·la laboral representa la zona més extensa del nostre temps, resulta molt important per no dir fonamental la qualitat de vida que tenim al llarg de les hores de treball. És prou cert que no és el mateix treballar vuit hores amb benestar que amb mals rotllos.

Tot i que ningú de nosaltres té el mateix estil de vida que el company del seu costat, podríem efectuar una hipotètica divisió de les árees de les nostres vides.

Si tenim present aquesta imatge veurem que es troba dividida de diverses formes. Podem apreciar una zona nit i una de dia. La zona del repòs nocturn és l'àrea C i en ella poca cosa hi podem fer de forma conscient, com a molt tractar de que el nostre cos i la nostra ment restin harmònics i preparats per assolir un repòs nocturn de qualitat que ens pugui garantir, entre d'altres coses, la recuperació dels paràmetres bioquímics bàsics per començar bé el nou dia. La zona de dia es troba dividida en dues árees: l'àrea B és la destinada a la nostra tasca laboral mentre que l'àrea A és tot l'espai que tenim per dedicar-nos a la família, a la llar, als amics, a nosaltres mateixos...

Resulta, com a mínim, interessant veure que la parcel·la A acostuma a aparèixer subdividida en diverses sessions que acaben estant en funció de la manera de fer, de pensar o senzillament de viure de cadascú de nosaltres. Aquest sumatori de compartiments en el sector A ens podria portar a pensar que la única zona que es manté més o menys constant, sense massa subdivisió i amb un cert grau de consciència -a diferència del dormir- és l'àrea del treball, allí on acostumem a passar la major part de la jornada.

És clar que de lectures se'n podrien fer d'altres però seguint en aquesta línia podem comprendre l'abast de la qualitat de vida que tenim al llarg de la nostra comesa laboral.

El números canten... si el 33% és repòs nocturn i suposa una mena de standby, si seguim amb el 33% de l'àrea A fragmentat per les diverses subàrees que ja hem esmentat, finalment només ens resta el 33% que destinem a la tasca professional que es diu que ens dona per viure. Així doncs, aquest espai B acostuma a resultar bàsic per al nostre món cognitiu i emocional.

Si la jornada laboral ens resulta harmònica acaba efectuant un bell sumatori amb les vivències de la resta del dia mentre que si a la feina no ens sentim massa bé probablement ho podrem compensar amb les satisfaccions que ens proporciona el sector A. Ara bé, si el que vivim a la feina és desestructurant, potent i es manté al llarg del temps, l'erosió emocional, cognitiva o física que pot causar potser no podrà ser remuntada per les compensacions de l'àrea de la família, amics...

En aquest punt cadascú hi té molt a dir com a treballador i també hi tenen molt a dir els empresaris, gerents, caps de feina...

A l'entorn laboral existeixen dos paràmetres bàsics per tenir present. Estem parlant de la salut, tant física com mental, i del benestar.

Hem de començar per tenir present que si els càrrecs superiors no han après en la seva persona, en la seva vida... la gestió d'aquests dos factors, difícilment ho podran o ho sabran aplicar a la seva plantilla de treballadors.

Es prou cert que abans de predicar cal aplicar-nos la lliçó, ans al contrari no es tractaria pas d'una gestió de recursos humans coherent si no només estaríem parlant de xerrameca o cinisme empresarial. Hom no pot transmetre el que no ha integrat dins seu. Així doncs, compte a l'hora d'exigir ètica -i altres valors com poden ser la serenor, puntualitat, autogestió...- a l'empleat quan a nivell personal ens brillen per la seva absència. És important saber que per efectuar una demanda, més que la força o les lleis, el que acaba comptant és el reconeixement de l'autoritat moral. Al cap i a la fi, com és dins, es a fora i les nostres empreses, el nostre treball... ressonen amb el que nosaltres realment som.

Arribats fins aquí, i disposats a començar després de la pausa estiuenca, probablement no hi perdríem res si analitzéssim els percentatges de la nostra personal gràfica i la qualitat de cadascuna de les àrees a la nostra vida.

Quin nivell de qualitat té la teva àrea B? Quan temps fa que manté aquest nivell? Què et suposa? Què vols?

I referent a la teva àrea A, està compensada o tan fragmentada que el teu temps personal se t'esmuny?. Hi dediques el temps i l'atenció suficients?

I què tal la zona de repòs nocturn? Està en pau? I si no hi està... des de quan no reposes prou bé?. Què arrossegues?. Què hi pots fer de bo?

Quin grau de consciència presentes en les zones A i B?

MÉS ENLLÀ DE LA TANCA.

Anant pels camins de les nostres contrades tot sovint et trobes amb escenes que ressonen dins teu i t'ajuden a reflexionar, a processar aspectes propis i, de vegades socials.

D'entrada deixo clar que defenso un tractament ètic per al tracte dels animals i que respecto però no comparteixo la ingesta de les seves carns.

Reprenc. Com es de suposar, anant pels camins de les nostres contrades et trobes de tot... el cas és que avui voldria parlar de les granges d'ànecs.

Abans d'entrar en el tema a desenvolupar voldria comentar que per aquests indrets he vist granges de tot tipus.

En algunes he pogut copsar escenes desagradables on aquestes bestioles jauen en el fang, amb bona part del cos sense ploma, pràcticament moribunds; aquestes escenes em porten a pensar que si els consumidors de foie, de magrets veiessin tal panorama deixarien de consumir aquesta menja sinó per compassió senzillament per horror i repugnància.

En algunes, l'estat de l'aviram és tan debilitat que serveixen de tiberi als grups de gavines que en atacar-los creen un espectacle gens agradable ni visual, ni acústicament ja que el crits de l'animal atacat resulten esgarrifosos. Cal dir que aquest tipus de granges n'hi ha poques i que acostumen a estar en indrets no massa visibles.

Deixant de banda el breu incís en la consciència ecològica i el maltractament animal que com sabem tant pot ser actiu com passiu, he de reconèixer que tot i no compartir aquest tipus d'iniciativa, sí que n'hi ha granges d'aquella mena en les que els animals s'hi troben tractats d'una forma prou exquisida...

Hi ha instal·lacions en les que els ànecs tenen un gran lloc per pernoctar o per, senzillament, aixoplugar-se i una considerable extensió assolellada on se'ls pot contemplar tranquils.

D'aquí ve la reflexió d'avui... es poden contemplar els ànecs tips i tranquils, estesos, prenent el sol i de tan en tan posant-se drets i bategant les ales per estirar els músculs i per, a continuació, tornar al panxing.

Resulta interessant veure com aquells animals que potencialment podrien aixecar el vol, no ho fan. Potser, entre d'altres motius, s'han acomodat i a més no són conscients del que els espera. Han nascut en captivitat...

Acte seguit. Proposo un saltiró i aplicar-nos la metàfora... De quina manera la situació del ser humà pot ressonar amb l'escena que ara comento?

Bona part de filòsofs ens ha explicat que el ser humà està empresonat i que no s'alliberarà fins a prendre consciència de la seva situació i de les seves capacitats potencials.

Podríem dir que els ser humà neix amb llibertat interior però donat el seu condicionant de mamífer necessita de l'entorn i aquest, conseqüentment el formateja i l'encadena cognitiva i emocionalment. I creixem creient-nos lliures sense adonar-nos de les coordenades que ens programen i ens limiten. Ens fem grans i tot d'una, un dia quan prenem consciència de la nostra finitud ens preguntem què volem i ens trobem al davant d'una disjuntiva, podem seguir tips, farts de pinso, jaient allà al sol i desenvolupant mil i un trastorns derivats de la insatisfacció vital o... podem reconèixer i analitzar les capacitats que han estat anul·lades des del nostre naixement, podem batre les ales entumides.

Algú es pot preguntar, perquè esforçar-se si la resta no ho fa... i potser a l'individu que tracta de fer-ho li pot passar el que ja ens explicava Plató fa un munt d'anys en el mite de la caverna...

De vegades, la nostra societat pot aparèixer com una enorme granja d'ànecs, oberta al cel però restem allí, encallats.

Així doncs tot centrant-nos en la metàfora que avui proposo, podríem fer reflexions de l'estil...

M'ubico excessivament dins la meva zona de confort? Què m'indica això? A què tinc por? Existeix algun tipus d'aferrament?

Què vull? Què busco? Quines són les meves potencialitats? les tinc entumides? Em cal exercitar-les més abans d'agafar el vol?

Hi ha encallament a la meva vida? Estic pendent de la resta i del què diran de la meva evolució?

Potser la mà que ofereix el còmode i saborós pinso a l'ànec, és la mateixa que la que el portarà a l'escorxador?

Què simbolitza una tanca? Què hi ha més enllà dels límits d'una tanca?

Desempolsem i exercitem les ales... ens trobem allà fora?

LA TERRA NO ÉS PLANA.

La terra ja no és plana. Bé, de fet tot i que bona part dels primers pensadors sostenien aquesta idea, avui dia sabem que mare terra mai en va ser de plana.
Va resultar prou difícil modificar aquesta creença. Pitàgores, Aristòtil i uns quans més podrien donar fe de com i quant els va costar poder fer entendre a la societat que les coses no eren com semblaven i que calia avançar proposant nous paradigmes.

Passen els dies, els mesos i els anys i la medecina també ha evolucionat en molts aspectes. Hipòcrates i Galè se'n farien creus en comprovar que en els temps que corren les sangries ja no estan à la page.

A l'actualitat, gràcies a l'esforç de gran nombre d'investigadors, la ciència segueix evolucionant i probablement estarem d'acord si pensem que gran part del mèrit de les troballes científiques actuals prové de l'empenta del món informàtic que ens ajuda a captar, traduir, interpretar multitud de dades de l'espai, del mon, de les persones, del cos humà, de la cèl·lula, de l'ADN, del cervell...

El cas és que escoltant la tertúlia del dissabte 16 de maig al Via Lliure de RAC-1 es fan comentaris de l'estil com "el psicòleg és un tipus de professió que bàsicament treballa sota la premissa de que el que et passa sempre és culpa teva" o "Jo vaig estudiar psicologia  i vaig acabar amb dubtes de que com era possible de que allò fos legal".

Aquestes paraules porten a la reflexió...

Bona part de la societat probablement segueix desinformada o pel cap baix presenta una informació esbiaixada o senzillament fossilitzada.

La psicologia, com qualsevol altra disciplina, també ha anat evolucionant per propis mèrits i també, en gran part gràcies a la revolució digital. I si bé és cert que determinats enfocaments terapèutics dins del camp de la psicologia no tenen evidència empírica, determinats abordatges sí que ja compten amb una considerable investigació al seu darrera.

Concretament, a l'any 2012 la Dra. Shapiro ja ens parla de "The evidence of E.M.D.R" a The New York Times i és que d'ençà de la creació a l'any 2006 de la EMDR Research Foundation resulta més fàcil accedir a les nombroses investigacions que s'han portat a terme fins la data.

Publicacions de ja fa una colla d'anys constaten que l'enfocament EMDR està basat en una visió compassiva del dolor, per tant en aquest tipus de teràpia no es culpabilitza a ningú i degut a l'especial estructuració metodològica que presenta, resulta molt interessant destacar que aquesta compassió no es queda només en bons propòsits sinó que quan el pacient s'avergonyeix per haver d'explicar el que li ha passat o el que ha fet, no resulta necessari fer-li verbalitzar l'escena que el turmenta donat que podem processar el dolor partint de la imatge mental del fet dolorós que ell té en el moment present.

Així doncs, a més d'estar avalat per evidències empíriques, l'abordatge EMDR s'ha vist afavorit  pel recolzament que li ha brindat l'àrea de la neuroimatge. 

 

Resulta interessant la següent explicació que ens ofereix la Dra.Shapiro en la publicació "Supera tu pasado. Tomar el control de la vida con el EMDR" de l'editorial Kairós: 

"En els darrers deu anys, els ràpids efectes del tractament EMDR també han proporcionat als investigadors neurobiològics una "finestra  al cervell". Com resultat, més d'una dotzena d'estudis han utilitzat imatges del cervell (com la ressonància magnètica) per documentar com el tractament EMDR canvia el cervell. Per exemple, estudis realitzats han establert que el centre de control de la memòria del cervell (hipocamp) es redueix en persones amb TEPT -Trastorn per Estrés Post Traumàtic-. Durant algun temps es creia que, donat que aquest era un canvi orgànic en el cervell, podia ser permanent. Sortosament, com han demostrat els escàners cerebrals, l'hipocamp pot tornar a créixer. Encara que hi ha hagut poca investigació en aquesta àrea, un estudi recent ha mostrat que de vuit a dotze sessions de processament de record amb EMDR produeix un increment mitjà del 6% en el volum de l'hipocamp. Aquests efectes es mantenien 1 any més tard".

Es prou cert que avui dia, en tots els camps de la ciència, els progressos s'esdevenen d'una forma tan ràpida que per molt que vulguem resulta pràcticament impossible estar actualitats en totes les àrees. Ara bé, probablement fora important que les persones que acudeixen a mitjans de comunicació, quan formulen opinions de determinats temes parlin amb propietat, amb coneixement del que diuen i amb la responsabilitat de que el que s'està comentant no esdevé en una trivial conversa d'ascensor amb el veí si no que es troben emplaçats en potents i seriosos mitjans que ens donen la meravellosa possibilitat de transmetre el saber.

Més informació en relació a EMDR

LA PARET MESTRA

Avui, pensant en la paret mestra...

Quan en la serenor escoltem el xiuxiueig de la intuïció, ens apropem a la nostra particular paret mestra

Quan projectes les idees meditades, construeixes a partir de la teva paret mestra

Quan algú es desorienta, perd de vista la seva peculiar paret mestra

Quan hom dubta, percep borrosa la seva paret mestra i la confon per qualsevol envà provisional

Quan un@es sent dèbil i es deixa influir, pren de referència altres parets mestres que no són la seva

Quan s'imita, es reprodueix la paret mestra d'un altra i construeix una vida que no és la pròpia

Quan una paret ens limita, no és paret mestra; és un mur, una muralla que diu protegir-nos però que, en realitat, ens aïlla

Quan una paret mestra és llegada, no és la pròpia

Saps, quan en el centrament sostinc el meu silenci, em recolzo a la meva paret mestra personal.

Aleshores, la meditació, el mindfulness... m'hi apropen i, poc a poc, repasso tots i cadascun dels maons que l'edifica, i somric quan s'hi atansa el pit roig i em mira tot companyó, i oloro el bri de menta que s'ha immiscit en una de les esquerdes enfilant-se satisfet, desafiant cap amunt, i convido al vianant a reposar-hi l'estona que li convingui.

Recés "ARA, MINDFULNESS"

L'ENGOLIDORA INSATISFACCIÓ.

Podríem dir que un dels estats que més pau ens aporta és l'acontentament. 

I com el podem definir?

Podríem dir que s'apropa a un estat de serenor en el que ens sentim conformats i alhora agraïm a la vida petits o grans aspectes de la nostra existència que ben podrien passar per alt i no ser ni valorats.

L'acontentament, tot i provenir del mot content, no té perquè fer ús del riure si no que es basa en el somriure i, encara més, en el somriure interior. Podem estar parlant de l'alegria interior...

Ens podem preguntar si romandre en l'estat d'acontentament significa que tots els aspectes de la nostra existència estan resolts. En absolut.

Restar en l'estat d'acontentament no suposa fer ulls clucs als aspectes de la nostra existència que potser no rutllen com voldríem. L'acontentament, únicament i exclusiva, implica no agafar-se de la mà de la queixa constant de l'estat d'insatisfacció i saber valorar el poc o molt de bo que té el nostre moment vital.

Acontentament no té res a veure amb resignació puix que aquest darrer substantiu porta implícita una connotació amarga. El resignat para d'intentar assolir allò i en esgotar-se, desisteix i acostuma a quedar-se enclavat en el fang del ressentiment a la vida.

L'insatisfet no para. Ho intenta un cop i un altre i un altre, però no recorda que el pou de la insatisfacció no té fons i està ple d'arenes movedisses...

El cas és que la problemàtica de l'insatisfet resulta difícil de detectar per part de l'usuari. Tot sovint l'insatisfet s'autopercep com una persona activa però sempre troba un escull que li resulta molt difícil de superar i, en el cas d'assolir aquella anhelada i potser no massa necessària fita, l'entusiasme li dura ben poc i de nou, escaneja l'entorn buscant un altre objectiu i mentre s'hi fixa, de nou, creu que li manca i així torna a començar seguint amb el procedir de costum.

El tema de la insatisfacció des de la vessant de Gurdjieff es podria apropar al perfil 4 de l'eneagrama. Des d'aquesta perspectiva entendríem que sota la insatisfacció del perfil 4 hi batega un alt component d'enveja i de comparació amb els altres.

Entenc que aquesta enveja pot ser conscient o no. El cas és que aquesta població, en la seva infantesa pot haver patit alguna forma d'abandonament i com a conseqüència ha desenvolupat un sentiment de carència i de pèrdua, i el segueix projectant en diverses àrees de la seva vida.

L'insatisfet sent que li falta alguna cosa o que li falta algú i aleshores aquest sentiment de carència és projectat damunt diferents àrees. Per alguns existeix la necessitat de prosperar pertanyent a una classe social privilegiada ben lluny d'allà on s'ubicava en la infantesa, per a d'altres el punt d'atracció poden ser els aspectes materials -patrimoni, imatge...- i també poden aspirar a viure una vida en funció amb les connotacions personals contràries a les que van viure  quan eren infants -per exemple si es van sentir molt sols, a l'actualitat poden desitjar tenir fills i més fills per, de forma inconscient evitar tornar a sentir-se sols i buits.

El 4 insa analitza a la gent tractant d'esbrinar què té l'altra que ell no té i llavors es sent atret per quelcom que potser a ell li resulta inaccessible però s'hi entesta de forma errònia donat que el seu punt de partida no és la seva identitat, ni l'aquí i l'ara, sinó el buit de l'ahir que l'arrossega a comparar  constantment la seva vida amb la dels altres.

En les situacions en les que es presenta aquesta problemàtica, l'estat d'insatisfacció és desgastador i els enfonsa o els porta a tenir-se ràbia, a sentir-se inútils provocant danys col·laterals a la gent que diu estimar -parella, fills...- i aleshores quan surt de l'espiral autodestructiva i s'adona de les repercussions, es culpa.

Hem de tenir present que encara que en un moment determinat una persona estigui atrapada en aquesta xarxa no implica que hi hagi d'estar eternament; així doncs quan el perfil 4 es transmuta i va sanant, apareix el 4 més estable que resulta ser sensible, compassiu, intuïtiu, respectuós, amable...

Com es pot efectuar aquesta transició?

• Cal viure el present valorant el moment i perdonant el passat.
• Falcant la identitat cercant l'equilibri entre la repulsió del que tinc i l'atracció del que no tinc.
• Acceptar la insatisfacció i saber-la detectar com el que és: INACABABLE.
• Posposar o tancar els projectes fins que un@ es contempli en pau i hagi sanat les ferides que li disparen la insatisfacció.
• Estimar-se a si mateix sabent estar en soledat.

Per assolir tots aquests punts, el mindfulness seria molt benvingut!

Finalment podríem arrodonir aquesta recepta emocional afegint-hi una flor de Bach.

Podríem parlar de Wild Oat -civada salvatge-.

Those who have ambitions to do something of prominence in life, who wish to have much experience, and to enjoy all that which is possible for them, to take life to the full. Their difficulty is to determine what occupation to follow; as although their ambitions are strong, they have no calling which appeals to them above all others. This may cause delay and dissatisfaction.

Dr.Edward Bach "The Twelve Healers and Other Remedies".