Els Quatre Harmònics Amics.

M’agradaria, per començar, reflexionar en relació a Thunpa Punshi, una antiga llegenda familiar que ofereix un considerable sentiment d’identitat al poble tibetà.En aquesta història es mostra la importància de l' harmonia, la interdependència, la cooperació i l’amistat entre quatre personatges que esdevingueren amics de l’ànima.Cal entendre aquesta al·legoria des de la visió simbòlica: l’elefant representa el nostre cos, el mono seria la ment inquieta, el conill es vincula amb les emocions i l’ocell és l’ànima....Fa molt temps en un bosquet de Varanasi, hi havia quatre
animals: un elefant, un mono, un conill i una perdiu que es disputaven la propietat de l’arbre del que s’havien estat alimentant. L’elefant afirmava, “Bé, aquest és el meu arbre perquè jo el vaig veure primer”.I el mono li replicà: ”Ara, elefant hi veus alguna fruita en aquest arbre?”L’elefant li donà la raó en el sentit de que no hi havia cap fruita a l’arbre.El mono va continuar: ”Això és degut a que jo m’he estat alimentant dels fruits d’aquest arbre abans de que tu el veiessis.”Prop d’ells, el conill prengué la paraula: “Em vaig alimentar de les fulles d’aquest arbre quan era un arbret molt abans de que el mono mengés els seus fruits i molt abans de que l’elefant el veiés.”Finalment, la perdiu que havia estat seguint la discussió, es va donar a conèixer i afirmà: “L’arbre em pertany a mi per que l’arbre no hauria crescut si jo no hi hagués posat la llavor. Vaig col·laborar en plantar la llavor que es va transformar en aquest enorme arbre abans de que el conill se’n alimentés, o abans de que el mono mengés els seus fruits o abans de que l’elefant el veiés.”L’elefant, el mono i el conill van reconèixer que la perdiu fou qui primer va saber de l’arbre. Per tant, tots es van inclinar cap a la perdiu reconeixent-la com el germà més vell.Els quatre amics van esdevenir amics i decidiren compartir l’arbre junts en pacífica harmonia, gaudint de la bellesa, de la fragància de l’arbre, del nodriment dels seus fruits i de la generositat de la seva ombra.. Van treballar plegats per obtenir fruits: els fruits del terra i de les branques baixes, la perdiu i el conill hi treballaven junts. El mono s’enfilava a l’arbre i feia caure els fruits per compartir amb la resta però només l’elefant podia arribar a les branques més altes amb la seva trompa. Els quatre animals van treballar cooperant i amb les seves forces combinades, cadascú se’n beneficiava i cap passava gana.Els altres animals del bosquet els veien sempre junts: la perdiu estava damunt del conill i aquest era sostingut pel mono que muntava a la part superior de l’elefant. Des de llavors, se’ls coneix com els “Quatre Harmònics Amics” i són contemplats com un exemple de Pau, Harmonia, Cooperació, Interdependència i Amistat...Crec que aquesta és una esplèndida al·legoria que ens pot ajudar a reflexionar en relació a nosaltres mateixos i en relació al món en el que estem immersos i la relació que tenim cadascú de nosaltres amb aquest món circumdant.Tot i parlar de quatre amics, jo n’hi veig cinc donat que sense l’arbre aquesta història no s’hauria pogut crear. Per tant, si l’elefant és contemplat com la nostra part física, el mono com la ment bellugadissa, el conill com l’àrea emocional i la perdiu com l’ànima, com podríem arribar a interpretar l’arbre?. A nivell simbòlic podem trobar-hi molts significats, però potser el que a mi m’agrada més és el fet d’interpretar l’arbre com al símbol del Amor Incondicional –ho té tot i al mateix temps es dóna- o com a símbol del Coneixement Universal –d’allà on tots ens nodrim-.I tot deixant de banda l’enfocament més individualitzat, podríem entendre els quatre amics com la col·laboració de les diferents nacions tot compartint de forma agermanada la mare terra. Penso que és una història prou bonica com per explicar-la a la vora del foc o senzillament asseguts al llit dels nostres fills just abans de donar-los el petó de “bona nit”.