MES ENLLÀ DEL METEC.

MÉS ENLLÀ DEL METEC.

Com bé sabeu, aquest blog tracta de sintonitzar amb tot el que es mou en relació al concepte consciència per a un món millor i avui voldria destacar la bona feina feta per Georges Moustaki, un cantautor altament compromès en la majoria de les seves cançons.

Per a qui ja coneix aquest cantautor no li sorprendrà en absolut que destaqui "Le métèque" com una de les seves composicions més carismàtiques. Es en aquesta cançó on Moustaki ens parla de la interculturalitat, de l'intercanvi entre les persones de diferents orígens i sense fer cap tipus d'escarafall, ell es presenta com això, senzillament com un metec.

Per a qui desconegui aquest terme podríem dir que, entrant dins de la sociologia del món grec, un metec era aquell individu que havia canviat d'estància, de lloc, per instal·lar-se a una altra ciutat i segons Aristòfan de Byzance "el metec és aquell que procedint d'una pais estranger, s'estableix a la ciutat i quan la seva estada excedeix un nombre de dies determinat deixa d'anomenar-se "estranger passant " i es qualificat de "metec" abonant les taxes pertinents a la ciutat que l'acull.

Es ben curiós que avui dia el món està ple a vessar de metecs i, un d'ells
, Moustaki tot i viure a França fa justícia als seus orígens... "Avec ma gueule de métèque, de juif errant , de pâtre grec et mes cheveux aux quatre vents..."

Si seguim amb el fil de la vida de Moustaki ens pot cridar l'atenció "Grand père", la cançó que dedica al seu avi. Es una composició on reconeix l'enorme influència que l'avi va tenir damunt d'ell i de la seva estimada professió; es tracta sense cap mena de dubte del sa i convenient agraïment a aquells qui ens precedeixen.

"C'est pour toi que je joue Grand-père c'est pour toi -gràcies a tu, avi, faig música, gràcies a tu
Tous les autres m'écoutent mais toi tu m'entends -tots els altres m'escolten però tu em comprens
On est du même bois on est du même sang -som de la mateixa fusta i de la mateixa sang
Et je porte ton nom et tu es un peu moi. -i jo porto el teu nom i tu ets una mica meu.

C'est pour toi que je joue Grand-père c'est pour toi -gràcies a tu, avi, faig música, gràcies a tu
Tous les autres m'entourent mais toi tu m'attends -tots els altres m'envolten però tu m'esperes
Même si tu es loin dans l'espace et le temps -fins i tot si ets lluny en l'espai i el temps
Quand il faudra mourir on se retrouvera -quan calgui morir ens retrobarem..."

El grau de compromís de Moustaki en un món sense violència arriba al summum amb "La paix" -La pau que comença així..

Par la colombe et l'olivier -per al colom i per a l'olivera-

Par la détresse du prisonnier -per al desastre del presoner-

Par l'enfant qui n'y est pour rien -per al nen que no està per a res

Peut-être viendra-t-elle demain, la Paix. -potser ella vindrà demà, la Pau.

Ja fa un bon grapat d'anys que Moustaki ens alertava del que està passant en el nostre planeta. A "Il y avait un jardin" hi trobem dos elements importants que s'agermanen. L'un és el clam ecològic i l'altra és l'amor per als nostres fills, i si prenem junts ambdós factors podrem començar a entendre el missatge de Moustaki.

Així comença l'entranyable cançó de Georges Moustaki "Il y avait un jardin"...

"C'est une chanson pour les enfants qui naissent et qui vivent entre l'acier et le betume... et qui ne sauront peut-être jamais que la terre était un jardin " "Aquesta és una cançó per als infants que neixen i viuen entremig de l'acer i l'asfalt... i que, probablement, mai sabran que la terra havia estat un jardí"

Il y avait un jardin qu'on appelait la terre -Hi havia un jardí anomenat "la terra"

Il brillait au soleil comme un fruit défendu -brillava al sol com un fruit prohibit

il y avait un jardin une maison des arbres -Hi havia un jardí, una casa d'arbres

avec un lit de mousse pour y faire l'amour -amb un llit de molsa per fer-hi l'amor

et un petit ruisseau roulant sans une vague -i un petit rierol sense cap onada

venait le rafraîchir et poursuivait son cours -el refrescava i resseguia el seu curs

Tanco aquest escrit d'avui amb agraïment per aquelles tantes persones com Georges Moustaki que amb l'esforç de cada dia, en les seves respectives àrees, van posant el seu petit i alhora valuós i personal granet de sorra amb la voluntat d'un món més harmònic per a tots.

Tot seguit podeu gaudir de dos videos de Georges Moustaki.

LE MÉTÈQUE.

IL Y AVAIT UN JARDIN.