No sé massa de volcans.
Bé, com a usuària, quelcom sí que en sé. Els meus primers 18 anys van ser viscuts a la Garrotxa.
Diuen que Garrotxa significa terra aspra,
trencada, de mala petja i és que l’orografia i el paisatje d’aquesta zona són
tan complexes com bonics i com aquella que no vol la cosa, de la mà del meu
pare vaig aprendre a caminar, a trepitjar la greda volcànica amb les seves
diferents tonalitats, a identificar les formes capricioses d’aquesta terra
cremada, el bassalt, els piroclasts, les bombes volcàniques...
Diuen que la comarca prepirenenca de la Garrotxa té una
quarantena de cons volcànics. La mateixa
ciutat d’Olot està envoltada per uns quants volcans; en destacaria el Montsacopa,
el volcà de les Bisaroques i el del Montolivet, el de Santa Margarida i el
Croscat.
Sembla ser que per poder dir que un volcà està extingit és
necessari que hagin transcorregut 10.000 anys des de la darrera erupció i com
que a la zona d’Olot no s’ha complert aquest termini això ens porta a poder dir
que els volcans es poden qualificar com actius però adormits i pels entesos això
suposa un risc d’erupció molt improbable.
I en aquestes alçades de l’escrit us podeu estar preguntant,
i què hi té a veure el tema del vulcanisme amb el de la psicotraumatologia...
doncs anem per parts.
Quan a la nostra vida vivim una experiència potent
dolorosa o perillosa (trauma T) o quan, sobretot a la infantesa , ens toca
suportar un malviure, maltracte, negligències (trauma t) pel general no ens
quedem igual sino que en el nostre sí més intern, el nostre sistema nerviós es
pot veure considerablement alterat.
Es ben cert que la nostra reacció estarà en funció de
molts paràmetres com, entre d’altres, podríen ser la nostra genètica, el fet d’estar
ben vinculats i acompanyats per adults que ens estimen i valoren pel que som
com a essers humans.
El cas és que si aquestes condicions favorables no es
donen, correm el risc de viure sota el trauma, de patir per exemple un TEPT
(trastorn per estrès postraumàtic).
I és que els efectes que aquestes patologies ens
provoquen, la majoria de les vegades poden passar pràcticament desapercebuts.
Es en aquest punt on hi veig el paral·lelisme amb els
volcans.
Un volcà adormit no és d’entrada un volcà extingit.
Quan una vivència traumàtica del passat (posem pel cas un
abús sexual) no ha pogut resoldre’s segueix latent a la psique de l’afectat .
El trauma no resolt no s’ha pogut extingir i pot restar
sota la consciència de forma adormida o semi-adormida, activant-se en funció de
les vivències que la persona té en el present (estrès, una relació de parella,
qüestions hormonals, olorar una flaire connectada amb l’experiència
traumàtica...)
I quins efectes pot provocar aquesta situació?
Doncs d’entrada, la persona desconeix el que li està
passant perque ja no recorda allò que li passar o si ho recorda no sap que es
connecta amb el seu present però posem pel cas que pot tenir reaccions
inconscients defensives provocades per alló que li va passar i que ja creu innocu.
D’altra banda, com que el seu sistema nerviós segueix en estat d’alerta també
por presentar problemàtiques somàtiques; és a dir, que les hormones de l’estrés
circulen pel seu torrent sanguini d’una forma desmesurada que el podrà portar a
malviure una determinada simptomatologia o a patir algun tipus de malaltia.
A l’actualitat cada vegada tenim més evidència empírica
de que determinades patologies a l’edat adulta venen relacionades amb el fet d’haver
patit ACE (Adverse Child Experiences). Així doncs l’haver viscut experiències
adverses a la infantesa ens pot portar a una salut mental deficient a l’edad adulta.
No hauríem d’obviar les recomanacions que s’ens fan des
de l’àrea de la investigació quan ens diuen que prevenir les ACE pot reduir el
risc de patir a l’edat adulta certes addiccions i/o malalties com, entre d’altres,
la depressió, l’asma, el càncer, la diabetis..
Així doncs, talment com els volcans adormits, el dolor
emocional pot dormitejar a sota del visible i creient que estem sans i estalvis, des
de la memòria corporal arrelada al passat pot seguir condicionant el nostre present.
 |
| La Font de l'Àngel, a Olot. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada