DE LA SOCIETAT CAPITALISTA A LA SOCIETAT FRATERNAL.

DE LA SOCIETAT CAPITALISTA A LA SOCIETAT FRATERNAL.

En el cas que avui ens ocupa començarem la reflexió analitzant el que s'acostuma a esdevenir dins de l'individu per passar després a extrapolar-ho amb una visió més de caire social.

Així doncs per començar crec que no estaria de més contemplar el mecanisme del dolor i els seus efectes des de la perspectiva clínica per poder entendre que tot ésser humà, tot individu parteix d'una determinada base amb les seves particulars característiques, algunes formatejades a nivell d'ADN, d'altres tenyides per matisos socio-culturals, etc. El cas és que al damunt d'aquesta nostra personal base tot sovint s'hi esclafa algun fet sacsejador i que esquerda el nostre material cognitiu-emocional -també, per suposat, energètic- i s'esdevé la ruptura, el trencament interior, el que els clínics anomenem trauma. Aleshores en funció del gruix basal aquesta clivella serà més o menys profunda.

Resulta important entendre que pel general són fonamentals els primers temps que segueixen a un trauma, vull dir que si, per un motiu o un altra, la persona no n'és prou conscient o no vol o no pot afrontar-ho, si els mecanismes autorreguladors fracassen aleshores amb el temps aquella por i dolor inicials podran anar estenent la infecció a d'altres àrees, tot generalitzant el virus que es va inocular en aquell moment en que va esdevenir el fet traumàtic.

Podríem dir doncs que aquesta és la base des de la que es pot partir en el que fa referència al ser humà i quan aquella sacsejada emocional no està sanada pot obrir la porta als seus efectes secundaris: amnèsies, angoixes, depressions...

Algú es pot preguntar si el que fins ara he comentat té alguna cosa a veure amb el títol que avui proposo... doncs penso que sí...ara tractaré de parlar d'aquesta societat capitalista com si es tractés d'un pacient qualsevol que truca a la consulta...

La societat del capital ha prioritzat els aspectes econòmics a qualsevol preu. Però per què això? Pensem. Què és el que ens condueix a
una determinada tendència?. Probablement alguna cosa ens ha marcat abans i ha fet que escollíssim condicionats en base a les nostres temences inconscients.

De fet quan la societat del capital se'ns presenta ja ens dona una pista. Només cal que ens fixem en el seu cognom, en els seus orígens "del capital". Escorcollem en la seva història familiar i veiem que el mot "capital" com a substantiu fa referència al diners, a la riquesa mentre que com adjectiu es lliga el seu significat atorgant el matís de principal, cabdal, fonamental... i així sense gairebé adonar-nos, algú diria que s'aprèn a decretar metafísicament en un mateix mot dos significats que es podrien resumir com la cabdal importància dels diners -el capital (sust.) es decreta capital (adj.)-. Quasi res!

La nostra pacient, la societat capitalista, se'ns exclama. No sap què li està passant. No ho entén i reconeix que alguna cosa se li ha escapat, que està sortint de mare... que els projectes que va efectuar s'engrunen com els terrossos de sucre esquitxats pel líquid element.

Trobem adequat preguntar-li en la seva història vital què passava abans de que se l'anomenés "del capital" i per un moment podem captar un deix de paüra en el seu esguard. Esbrinem i ens parla dels malentesos, de les baralles, de les disputes... del dolor de la guerra. Ens confessa que ja porta una certa influència dels seus avantpassats  i ens comenta que en els darrers 5.000 anys d'història, la humanitat només ha estat 900 anys en pau.

Quan li preguntem què li fa sentir el fet de la guerra ens diu que el panorama que aquesta deixa és desolador; que ella, com a societat, ho ha viscut però que en el passat ja s'havia viscut moltes més vegades. S'esfereeix i s'adona de que tot el seguit de guerres l'han portat en aquest punt i gosa insinuar-nos que potser ella també té trauma.

Li deixem explicar i ens manifesta tenir por a més guerres i per això només pensa en defensar-se i en invertir en armes... Això em porta per uns moments a pensar en com es pot defensar la pau amb guerres, com es poden atorgar premis nobel de la pau, fent la guerra per mantenir la pau...

Segueix comentant-nos que la misèria, la gana i la manca de recursos són tan doloroses que per això es va prometre no tornar a passar fam, talment com l'heroïna d' "Allò que el vent s'endugué". Li fem entendre que en front d'una por no actuem en estat de centrament si no que seguim un camí de retruc, condicionat per aquesta por -en aquest cas a la misèria- i que una vida enfocada evitant una determinada por ens hi acaba abocant per que tot i tractar d'evitar-la, la tenim constantment en la ment.

Li expliquem amb molta cura que té trauma i que aquesta infecció ja fa força temps que bull. Li donem a entendre que ha de sanar els seus pensaments i emocions, tant els propis com els que li han vingut derivats d'etapes anteriors a la seva pròpia existència.

Terapèuticament li comentem que quan el dolor hagi estat sanat podrà contemplar la vida amb un altra manera de fer; serà la seva pròpia visió i no pas l'heretada. Fa broma i diu que a veure si encara s'haurà de canviar el cognom. Somriem. "Societat fraternal"... estaria prou bé... Els petits gestos ens menen cap a les grans gestes!.

La intencionalitat d'aquest article no ha estat altra que portar-nos a un procés de reflexió per poder millorar la nostres condicions de vida i les dels nostres germans i germanes. Crec que resulta important sentir el batec de la vibració cap a determinades formes de pensar... si en llegir aquestes paraules l'has pogut copsar et pregaria que no deixis que aquesta vibració s'extingeixi. Per sanar amb intencionalitat, cal entendre i si nosaltres -gairebé com a microorganismes de Gaia- sabem entendre, podem sanar-nos i sanar.