REFLEXIONS DE TARDOR A LA DEVESA.

Passejar per la natura a la tardor apaivaga, calma, asserena. A les contrades gironines hi ha indrets ben bonics, la Fageda d'en Jordà, el Parc de Sant Salvador, La Vall de Sant Daniel, La Vall d'en Bas i tants d'altres però avui la passejada, la reflexió ha estat a Girona mateixa, a dues passes de casa, just a la Devesa.

Bona part d'aquest indret resta coberta per una extensa i tupida catifa de tonalitats tardorenques que només de trepitjar esdevé harmònicament sorollosa. Si hom hi arrossega els peus pot percebre la sensació de neteja energètica, de descàrrega d'aquells elements que se'ns arrapen i provenen dels entorns nostres viciats de cada dia -camps electromagnètics i radiacions vàries...-.

I així, com aquell qui no vol la cosa
començo a reflexionar en relació a la fulla dels plàtans de la Devesa.

Si alces la vista pots arribar a percebre el recorregut que efectua la fulla des del seu origen fins arribar al terra, talment com l'evolució d'una vida. Naixem tendres i verds, allí en el pecíol de la mare branca per passar després a allunyar-se'n i aquest viatge vital resulta condicionat tant pel pes específic de la mateixa fulla com per les característiques especials del medi on aquesta es desenvolupa -temperatura, humitat, ventades...- sense oblidar les possibles interferències i obstacles que
aquesta es pugui trobar pel camí.

També és cert que un cop ja reposada arran de terra, aquesta fulla pot anar rossolant d'una banda a una altra, mobilitat que probablement es perdrà si va a parar a l'element líquid ja que la mateixa aigua la captarà de tal forma que difícilment pugui o vulgui deixar-la escapolir com aquell qui es queda atrapat a l'estancada llacuna de les emocions.

Si la bassa de les emocions on anem a parar, on ha anat a raure aquesta nostra fulla, no té massa profunditat aleshores és ben possible que se'n surti i pugui seguir transitant i rodolant cada cop més desgastada mentre que si les emocions la superen, la desborden, conseqüentment la podran portar a quedar atrapada allí, a passar de la superfície al fons de la bassa, i un cop endinsada en el descontrol emocional entrarà dins del procés de  putrefacció per deixar de ser fulla, per formar part del llit de llot.

Passejant per la devesa...

I és que aquest mosaic de fulles també pot portar a reflexionar en relació al ser humà, al conjunt de persones, vaja, amb la humanitat...

Si bé una mateixa fulla passa per diferents moments -com les nostres etapes vitals- i varia en el color passant de la verdor a la grogor o a les tonalitats vermelloses per acabar en la gamma dels ocres, cal reconèixer que dins la mateixa devesa -o zona geogràfica-, dins del mateix entorn s'hi troben arbres de diversos orígens, amb diferents personalitats, amb boniques fulles de diferents i peculiars morfologies; un cop més, el tret diferencial. En gaudeixo...

"L'amor és el darrer significat de tot el que ens envolta. No és un simple sentiment, és la veritat, és l'alegria que rau en l'orígen de tota creació". Rabindranath Tagore