Tot parlant de castells.

Avui 15 d'agost he enfilat d'hora cap al Castell de Sant Miquel on des de la torre es podia gaudir, un cop més, d'un bell paisatge...

Allí al fons, la silueta del Castell del Montgrí es retallava a l'horitzó prop d'un mar lluent, platejat gràcies als raigs de l'astre rei.

Crec que el significat d'un castell va més enllà de la seva història, de la seva denominació i aquesta reflexió em porta a buscar el simbolisme que rau sota del concepte "castell"; un símbol que tan pot arribar a la persona per via conscient o per altres vies com per exemple els somnis, les regressions, etc.

Castell de Requesens

De fet si prenguéssim en consideració tot el que un castell com a construcció porta implícit podríem veure que pel general visualitzar aquesta superba estructura en bones condicions ens simbolitza
fortalesa mentre que en el cas contrari quan el castell estat en un estat ruïnós d'alguna forma ens simbolitza la decadència, la desestructuració, l' engrunament... quelcom nostre s'està fent miques.

Quan el castell està envoltat per la fossa, en aquest cas podríem interpretar que l'aigua que resta en aquest indret acostuma a ser una aigua estancada i alhora protectora d'allò que guarda en el seu interior el mateix castell. Entenc que aquest element líquid tot i poder simbolitzar les emocions no fa referència a les emocions profundes si no a les que es mostren d'una forma superficial com a cuirassa per així protegir-nos dels factors exteriors que no ens acaben d'interessar. Ara bé, un cop vèiem que interessa prendre contacte amb l'entorn acaba essent el moment de baixar els ponts llevadissos a fi de permetre les interaccions que estan per venir.

Es ben curiós però quan toco la simbologia del castell em ve al cap una flor del sistema floral del dr. Edward Bach.

Violeta d'Aigua.

Concretament em refereixo a Water Violet -violeta d'aigua-. Un remei per quan la persona sent la necessitat d'apartar-se del món. Podríem dir que estem en estat Water Violet quan no ens interessa interaccionar amb l'entorn, quan estem d'alguna manera evitatius però no parlo d'una evitació amb un fons de por, en absolut; es tracta d'una evitació per preservar-se, per mantenir-se en un determinat nivell tractant de no "contaminar-se" amb les emocions d'altri. 
Així doncs crec que quan ens aïllem en els nostres respectius castells podem entrar en un estat Water Violet anant-nos a refugiar, posem pel cas, a dues zones ben diferents. Mentre algú pot enfonsar-se en les seves pròpies profunditats anant a parar als soterranis del castell, a les masmorres personals del dolor i el turment, algú més pot triar recloure's dalt en un dels torreons més aïllats, sota pany i clau refugiant-se en aquest cas més  a l'àrea del imaginari a mode de desconnexió amb voluntat, si s'escau, purificadora.

Ja no tant en el món emocional i psicològic si no més aviat en el món del llenguatge ens podríem aturar en dues expressions que empren la paraula "castell". Em refereixo a l'expressió fer-se castells en l'aire que

denota la tendència personal de l'individu a fer volar coloms o millor dit a imaginar projectes que mai es fan palesos.

D'altra banda podríem elaborar una metàfora vital amb el procés de construir un castell de sorra en el sentit de que moltes vegades quan la persona està immersa en un projecte -creant el castell de sorra a la vora del mar- llavors de cop i sobte arriba una onada i esllavissa bona part d'aquella construcció; fet que suposa un creixement personal per a l'individu si sap entendre que les onades simbolitzen les batzegades que ens ofereix la vida a fir d'anar-nos superant i així poder anar modificant estructures mentals i emocionals que d'alguna manera , amb el pas del temps, van quedant obsoletes i "demodés". Aleshores el creador del castell té la possibilitat d'exercir el lliure albir desestimant aquella feina i passant a alguna altra cosa, reinventant-se o perseverar i restaurar allò que s'ha engrunat tractant d'entendre el perquè d'allò que ha succeït.

Finalment no voldria passar de llarg de la cruïlla on es troben els castells i el poble català; em refereixo al simbolisme del fet casteller.

Una tradició que té molt a veure amb el tarannà del català per excel·lència ja que en el procés del fet casteller hi podem trobar l'esperit d'unió i força i el desaferrament del propi ego que s'estableix en la fusió de la pinya per passar tot seguit al tronc on es pot fer palès l'equilibri, la concentració i el centrament en el propi eix, i finalment a la part superior cal assolir la flexibilitat, la serenor per poder arribar al discerniment de l'enxaneta que tot i ser infant sap el que s'hi juga i té present l'esforç i la il·lusió de la col·lectivitat.

Una mostra més del nostrat seny català... que per molts anys!!!