dijous, 4 de juliol del 2013

Quan un àngel vola... -Epitafi-.





Quan un àngel vola...    I.Coch

Per a la Núria i la Miri.



       Quan un àngel vola 
sura com la flor del lotus damunt l'aigua i s'emporta tant...
S'emporta tot el que ha estat i el que no ha tingut temps de ser.


Quan un àngel vola,
al nostre cor ja no li queden més llàgrimes i dins de cadascuna d'elles hi cap tot l'univers de l'àngel...
A cada gota hi trobem tots i cadascun dels
instants viscuts: l'aroma del gessamí, la fredor del glaç, l'olor del mar, les llunyanes rialles de la infantesa,  la llibertat de la tramuntana que sacseja els daurats cabells de l'àngel... I l'estimem; sentim que l'estimem.


Quan un àngel vola
la flor del lotus perdura i llueix més que mai en la blancor de la seva puresa.
La Miri és com la flor d'aquell lotus que sorgeix del fons de les tèrboles aigües de la vida i emergeix, i un cop dalt a la superfície busca la Llum, obrint tots i cadascun dels seus prístins pètals, anhelant el daurat del sol.


Estimem als qui se'n van,
estimem als qui es queden.
La vida continua; diferent és clar, però segueix i... 
seguim estimant. 

2 de Juliol de 2013
En el cas de voler reproduïr aquest epitafi cal sol·licitar l'autorització a Isabel Coch

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Preciós. Gràcies per acomiadar a la Mireia amb unes paraules tan boniques.
Sóc una noia que va compartir molt amb ella en un fosc ingrés al Clínic que ella, sens dubte, va il·luminar tant com va poder. Em va il·luminar moltíssim a mi, si més no.
Va ser la meva companya d'habitació durant molts dies; vam compartir nits terribles que juntes fèiem més portables.
Només vull dir que me'n sortiré en nom seu; potser ella no ha acabat físicament la lluita, però hi és present en cada dia d'aquesta guerra, com un recolzament positiu que m'anima en els records.
Una abraçada.
Sincerament,

Anna.

isabel ha dit...

Hola Anna,
Gràcies.
Voldria respondre el teu comentari en privat.
Please passa'm el teu mail al info@ddivan.com