LA FLOR DEL SAMURAI I LA PROCRASTINACIO.

La procrastinació podria ser definida com la tendència que certes persones presenten en anar postergant determinades coses que els caldria fer. Hi ha qui té la tendència a demorar aspectes de la seva vida i aquest fet, a simple vista, podria ser interpretat com mandra però al mateix temps també hi ha qui entén que sota d'aquesta síndrome hi rau un excés d'autoexigència o de perfeccionisme en el sentit de que creure's que avui no estic prou preparat per a fer tal cosa i potser demà ho podré fer molt millor. De fet, una certa autoexigència podria estar bé però quan l'individu posposa una fita un cop, un altra i un altra aleshores ja podríem començar a pensar que presenta un problema.

Cal dir que avui dia aquest tema apareix més complicat donat que el món virtual ofereix un seguit de possibilitats informatives, formatives i deformatives que abans no es tenien i és ara quan determinades persones comenten que no acaben d'entendre què els passa ja que noten que les hores s'evaporen i no tenen temps per fer
el que creuen que haurien de fer. Quan els preguntes què ha fet mentre demorava allò que per a ell teòricament tenia la màxima prioritat, s'obre un ventall de possibilitats alternatives, d'inversió en hores reconegudes pel procrastinador  com perdudes o robades a través del navegar per la xarxa sense brúixola,  visitar/investigar/xafardejar facebooks i vides o, entre d'altres, senzillament quedar-se estontolat empassant-se de cop quatre capítols de la segona temporada de la darrera sèrie que l'ha captivat.

Es clar, de fet resulta bàsic que la persona admeti que li passa tot això ja que moltes vegades el mateix engolir  procrastinador la porta a no voler adonar-se d'allà on està ficada. El cas és que mentre està en aquesta tessitura, els objectius marcat -estudis, feina...-  brillen per la seva absència i tard o d'hora li repercutirà en els resultats.

Quan reflexiono en aquest tema em pregunto si als poders fàctics els interessa que les voluntats de les persones apareguin reduïdes, segrestades, encallades... Es clar, la pèrdua d'energia que comporta la procrastinació és enorme i encara més donat que el sentiment de malestar que es pot viure a posteriori va minvant l'autoconfiança i el poder personal. Resulta doncs que ja no en teníem prou amb la procrastinació  per se que ara amb el mal ús de la xarxa encara es complica més l'assumpte.

I la procrastinació segueix i fa presoneres a les ments, als cors i a les mans que tant podrien mobilitzar a la nostra societat. Una llàstima.

I arribats en aquest punt us podeu preguntar quin paper hi juga aquí la flor del samurai. Simbòlic, és clar però crec que summament interessant.

Es diu que la flor del samurai és sakura, la flor del cirerer.

I aquesta flor es caracteritza per ser enormement bella i efímera. Ella llueix la seva màxima esplendor i no té mai temps de malmenar-se ja que és tan sensible que el mateix vent li arranca els pètals en plena vida, en la seva plenitud. Per aquest motiu, el samurai la pren com a estendard i forma part de la filosofia samurai pel que representa d'estar en el moment present, amb la màxima presència i esplendor personal; per aquest motiu, el samurai no procrastinava ja que no volia envellir pansint-se a l'ombra de l'acció.

Si ve el concepte de samurai acostuma a portar implícita la visió sagnant, jo avui voldria decantar-me a l'altra banda i, tot deixant la violència apart, m'agradaria ressaltar paràmetres ben importants que rauen sota el codi ètic d'aquests sers.

Es diu que el samurai/l'anti-procrastinador per excel·lència presentava els següents valors: coratge, respecte, benevolència, honor, honestedat, lleialtat... i ens podriem preguntar, on rauen avui dia aquests valors en la nostra societat?.

Es clar que potser abans de fer-nos aquesta pregunta, en caldria una altra. On rauen avui dia aquests valors dins meu?

El següent pas podria ser passar-nos l'escàner i valorar de zero a deu cadascuns dels paràmetres ètics esmentats. Estic completament segura que quan les persones treuen bons resultats en l'escanejada ètica, no procastinen donat que esdevenen sers lliures, autònoms, segurs, sensibles i coratjosos.

Estem doncs parlant de sers amb un potencial exponencial  a l'estil de llavors prestes socialment a germinar, cosa que potser no ens aniria gens malament per reconstruir aquest nostra societat plena de càries i empastaments.

Així les coses, tal com anàvem dient... com va de salut el teu samurai interior?