LA GRATITUD.

"La gratitud no és només la més gran de les virtuts si no la mare de totes les altres" Ciceró.

La societat on estem endinsats s'ha caracteritzat durant segles per la competitivat i no pas per la cooperació entre els sers. De fet percebre la vida com una amenaça pot acabar fent que ella ens reaccioni amb aquesta vibració. Quan sintonitzem amb l'amenaça, la nostra emissora individual es situa en la banda de freqüència ajustada per captar-la, llavors en trobar-nos-hi endinsats ens reforcem i encara subratllem més la idea inicial.

I tan senzill que seria sintonitzar en la confiança...

D'alguna manera podríem dir que no només no se'ns ha ensenyat massa premisses metafísiques per evolucionar individual i col·lectivament si no que la mentalitat regnant ha estat enfocada sota la graduació d'unes diòptries de caire darwinià i bona part de la societat segueix aquella línia de qui primer és, primer omple.

Tot plegat, fa pensar... I tot rumiant podem veure que la por és qui ens condueix a la desconfiança i alhora ens la reforça.

La por és com una gran teranyina; pretens apartar-la i en tocar-la se t'enganxa. Cal analitzar aquesta nostra teranyina i veure d'on prové i en percebre quins són els seus punts febles podrem no pas evitar-la si no entendre-la i així tot relativitzant, s'anirà reduint la seva gegantina extensió inicial.

Ara bé, pel que fa a la desconfiança penso que pot ser interessant analitzar on es percep a nivell somàtic.

Entenc que el cor és la seu de la confiança superior, tant quan està esplendorosa com quan està deficitària. No és cert que quan confiem se'ns eixampla aquesta víscera?, tot i que quan perdem la confiança a la vida pot apareix un bloqueig, un doloret en aquesta zona.

A fi i efecte d'anar desbloquejant aquest nostre centre cardíac veig com a fonamental
anar fent les paus amb la nostra personal existència; d'aquesta manera, en alliberar-nos donem l'oportunitat de que Anahata entri en la seva màxima expressió i conseqüentment s'eleva el nivell de consciència ara bé en cas contrari entraríem en  el reialme del ressentiment, l'amargor de la vida.

I tot seguint reflexionant no estaria de més preguntar-nos en relació al cor i la gratitud. Efectivament podríem entendre l'agraïment com una actitud, emoció o sentiment de reconeixement envers a la vida o en relació als sers.

I com anem de gratitud?. L'agraïment sincer té a veure i molt amb l'espiritualitat de la persona i és contemplat des de molts vessants religiosos.

Les religions jueva, la catòlica i la islàmica enfoquen la gratitud en relació a Déu, entès com el creador mentre que des de la línia budista el tema de la gratitud està estructurat de forma una mica diferent.

Des del budisme Mahayana s'entén que cal agrair als nostres benefactors:

-als pares. Agraïment del do de la vida.

-a les Tres Joies:

            -l'iniciador de la línia budista -Buda-,

            -al dharma -el camí espiritual que un@ segueix-

         -a la sangha -la comunitat de persones que espiritualment segueixen els             ensenyaments.

-a l'entorn

-a tots els Essers Sensibles.

També es diu que  les majors causes de l'aflicció del ser humà són dues: tenir rancúnia a qui ens obstaculitza i no ser agraïts  per l'ajut rebut. Amb aquestes actituds podríem esdevenir orgullosos i ressentits.

Cal dir també que a nivell més general, el tema de l'agraïment difereix si comparem la manera de procedir més corrent amb  l'enfocament metafísic. Hem après culturalment i religiosament que cal demanar a Déu, suplicant, implorant i aleshores si el que es demana no arriba podem efectuar la màgica interpretació de que se'ns castiga o de que no som mereixedors d'allò. Es evident que sota aquest tipus de pensament hi podríem trobar matisos de por, de culpa... La corrent metafísica aconsella l'agraïment a priori ja que quan es pren aquesta actitud es treballa en la vibració de la confiança i de l'amor universal; la persona agraeix d'avançada la possibilitat que té d'obtenir allò tan preuat per a ella. Així doncs s'aconsella des de la bondat del cor: tenir clar el que es desitja, visualitzar-ho i agrair-ho.

Per altra part, avui dia la Psicologia Positiva s'encarrega de subratllar la importància del valor gratitud. Des d'aquesta línia, els terapeutes aconsellem cultivar aquest paràmetre. Es pot fer de diverses maneres:

-cercar al final de la jornada tres agraïments,

-escriure cartes d'agraïment a sers especials i si és possible fer-la arribar als destinataris,

-un cop a l'any -fi d'any, aniversari...- escriure una carta d'agraïment a la vida.

-fer un diari d'agraïment

-agrair en tot moment

Estimats amics, un cop més, gràcies per ser-hi!

Podeu gaudir ara del Amazing Grace de la Nolween Leroy...