PETITES REFLEXIONS AMB GRAN CONTINGUT (1ª part).

Evita focus, gent, llocs i hàbits negatius. Es diu que les persones tenim un estat vibratori. D'alguna manera seria com si ens trobéssim posicionades en la gradació d'un termòmetre que ens indicaria el grau de benestar, d'harmonia interior. Aleshores cal tenir clar que, quan ens trobem per sota la mitjana, augmenta la nostra vulnerabilitat, i si interaccionem amb nuclis negatius, és ben possible que aquesta baixa vibració ens arrossegui i anem baixant la nostra respectiva vibració.

Això que acabo de comentar no vol dir que haguem de ser sectaris, en absolut. Es tracta d'una senzilla reflexió que ens porta a pensar en la capacitat de ressonar que tenim; així doncs aquí es fa present una de les meravelles de la creació: si ens treballem interiorment per pujar en vibració, per passar per damunt de la mitja d'aquella gradació, pot arribar un moment que aquest creixement personal actuï com a pinzell, imprimint-nos una mena de vernís protector que ens ajudarà a poder interaccionar amb aquests nuclis negatius i, amb la nostra companyia i les nostres paraules, els podrem oferir la possibilitat de ressonar i recordaran.

Creu en tu mateix. El món ressona amb nosaltres i cadascú projecta una manera de procedir que ve acompanyada d'un pensar i un sentir determinats. Aquestes projeccions no són res més que el motlle que oferim a la vida. Aleshores, un cop dissenyat aquest motlle,
la vida s'encarrega  d'omplir-lo, però no hem d'oblidar que les mesures i la forma les hem dissenyat nosaltres, de vegades, de forma inconscient i per anar bé conscientment.

Així, si creiem en nosaltres mateixos, augmentem el nostre poder personal i ens respectem, i la vida... ho torna.

Considerar les coses des de diferents angles. Això és la flexibilitat que ens porta a ser més humils i més amorosos.

Quan aprenem a valorar les coses, les persones o els fets des de diferents perspectives, entenem que ningú té la raó i que cadascú té la seva realitat, en funció dels paràmetres, de les coordenades vitals des d'on enfoca la seva vida.

No et rendeixis, no cedeixis. Això és la perseverança que no és pas el mateix que la tossuderia. La intencionalitat és bàsica i qui persevera ho viu com un creixement intern, lluny de les adherències de l'ego, mentre que sota de la tossuderia hi rau quelcom, així com una mena d'obstinació egoica.

Tot el que estàs cercant resta sota la màscara que portes. En néixer, adquirim la condició humana que, amb el dolor, ens apartarà d'allò que som, i en ofuscar-nos, es produeix un canvi d'agulles important; ens desviem. Aleshores, la vida ens va donant pistes per entendre, oportunitats no sempre visibles als ulls de la nostra personalitat. Si les sabem i volem percebre anirem creixent i retrobant el que sempre hem estat.

La família i els amics són tresors ocults; busca'ls i gaudeix de les seves riqueses. No és cert que res és casual?. Les persones que són a prop nostre, que estan a la nostra vida, de ben segur que estan fent una funció. Ells ens desperten determinats inputs interiors que, reflexionats amb serenor i amor, ens poden ajudar a entendre les subtils lliçons de la vida. Benvinguts sigueu, doncs!

Dóna més del que havies pensat donar. Certament tal com ens indica la metafísica, com és a dalt és a baix i com és dins és fora; per tant no hi ha res millor que la generositat. Quan amb la força del cor ens donem als altres, l'energia que es desprèn és benefactora per a tots; tant receptors com emissors.

Penja't dels teus somnis. No parlem aquí de somiar, ni d'elucubrar ni d'imaginar, no. Parlem de que quan estem ancorats, quan ens sentim amb els peus tocant a terra, amb el cap centrat damunt les espatlles, alineats i ens actitud d'escolta, sentim. Aquest sentir no és altra que la vibració interior, que a mode d'iman ens porta a sentir-nos atrets per determinats sers, camins, projectes...

Si l'oportunitat no truca, construeix una porta. Fer-ho possible passa per crear les condicions adequades per poder assolir les nostres fites. Estem parlant de passar de l'element aire a l'element terra, de la reflexió, del creure en un mateix, del projectar les nostres idees, i llavors, un cop clares, passar en darrer terme a l'acció.

Jutja el teu èxit tenint més present el que has deixat anar que no pas el que has obtingut.  Quan ens fixem en els lastres que anem deixant anar, ens adonem de les petites i grans renúncies que hem fet al llarg del nostre camí, i això ens comporta una profunda comprensió del que suposa el tema de l'aferrament i anem entenent que l'objectiu vertader no és tant aconseguir, si no alliberar-se.

Insisteix en el teu intent, no importa que et sembli tan difícil. Això és trepitjar fort, amb serenor i visió; amb la força del búfal, la calma del llac i l'agudesa de l'àliga.

Seguirem...

Gràcies Dalai!. Tu ens regales les frases i nosaltres, tot reflexionant, tractem d'entendre-les i fer-les nostres.