PETITES REFLEXIONS AMB GRAN CONTINGUT (2ª part).

Seguim, tot comentant les frases de Tenzin Gyatso...

Estima't.  Fa referència a l'autoestima i és que aquesta ens suposa la clau de pas per la valoració que els altres fan de nosaltres.

Quan un ser no es reconeix a ell mateix com a vàlid provoca una mena de patró conceptual que podrà decolorar-li el reconeixement que els altres li donen.

Entenc que quan una persona no s'estima li pot caldre revisar, entre d'altres, dos aspectes principals com poden ser: 1- la relació que va tenir amb els pares o figures proveïdores d'amor i de força a la infantesa i 2-les situacions de la vida en les que tenint poder personal, algú o quelcom li ho ha minimitzat.

Fes-ho possible.  Això és perseverar, creure en tu. Podríem dir que per fer-ho possible ens cal un bon percentatge del factor que hem esmentat fins ara, d'autoestima i al mateix temps és bàsic creure i sentir que som éssers pluripotencials amb capacitats tal com la perseverança i la resiliència.

No menteixis, ni  robis, ni enganyis. 
A molts ens van explicar que això eren els manaments a partir dels que se'ns podia castigar. Potser no perdríem res si tractéssim de  veure la vida d'una forma més senzilla, més a nivell d'autogestió i no tant culpabilitzadora. Em refereixo a que aquests paràmetres no són res més que valors ètics de l'individu i que poden cotitzar a l'alça o a la baixa, ara bé cal tenir present que jo soc el meu propi gestor i com a tal
em responsabilitzo dels meus actes entenent que la vibració que projecto acaba essent, en darrera instància, la que recullo per tant si baixo vibracionalment, si m'embruto mentint, robant, enganyant d'alguna manera estic envernissant, jo mateix, la meva vida amb aquesta tonalitat densa.

Si tenim en consideració els dos principis de metafísica "Com és dalt, és  baix", i "Com és dins, és fora" entendrem que gairebé no caldria que se'ns imposessin manaments si no que senzillament explicant al poble aquests bàsics principis,  la gent podria -o no- madurar per voluntat pròpia.

Obre els teus braços al canvi, però no oblidis els teus valors. En aquest consell, el Dalai ens parla de posar-nos a disposició de la vida, de l'univers però sense deixar de banda la pròpia brúixola personal que cadascú de nosaltres té dins la motxilla de la vida.

Si haguéssim d'ajuntar aquest consell amb el que hem comentat abans destacaria la premissa "Com és dins, és fora" entenent que quan obrim els braços al canvi i ens posem a disposició de l'univers, d'alguna manera aquest es posarà en ressonància amb la nostra vibració interior creant un paral·lelisme energètic en la nostra vida exterior.

La pràctica fa al mestre.

Insistir, perseverar, no defallir... és seguir amb el propòsit interior i d'alguna manera cada petita estona on hi dipositem la intencionalitat de la bona voluntat i l'acció activa suposarà una inversió acumulativa i el dia que la nostra llavor tingui l'aliment, la humitat i la temperatura adequada, germinarà.

En tot el que facis valora la qualitat i no pas la quantitat. 
Quan valorem la quantitat correm el perill de caure en sobredosi massiva, en materialisme, en egoisme i anem inflant la nostra vida amb gas tòxic i quan aquest globus aerostàtic no pot suportar més pressió acaba esclatant i la cistella on ens hem ficat nosaltres mateixos cau en picat, s'estavella damunt d'un terreny erm que abans havia semblat fèrtil però en realitat només estava ple d'andròmines.

Recorda que el silenci, de vegades, és la millor resposta.

El silenci és compassiu i et permet aprofundir dins teu i centrar-te en el teu moment.

Si se'ns demana una resposta per parlar malament d'alguna persona, o si una vivència ens provoca ira, el silenci junt amb el centrament en la respiració són el millor bàlsam per no agafar-nos al bastó que se'ns ofereix. 

Tot això no vol dir que no haguem de verbalitzar si no que es recomana fer-ho un cop hagi passat l'onada explosiva i densa.

Para de procrastinar . Quan aplacem o demorem quelcom un cop i un altra i un altra, encallem la nostra vida i creiem que hem posat "allò" al marge però en realitat qui està al marge som nosaltres, els procrastinadors.  

Pren el control del teu propi destí . Això és estar en funció de les nostres pròpies coordenades.

La brúixola personal de cadascú té unes determinades coordenades personals i alhora intransferibles. Si prenguéssim la brúixola de la persona que tenim al cantó podria donar-se el cas de que el camí previst no fos el mateix i llavors quan ens trobem lluny de nosaltres, ens lamentem i no ho sabem entendre.

De la mateixa manera que tampoc és aconsellable programar la brúixola dels qui tenim a la vora siguin fills, parella, amics... si ho féssim en algun sentit interferiríem en el lliure albir.