Els temps que ens està tocant viure són temps de sacseig, de moguda interna i alhora externa.
Gaia, la mare terra pateix en el seu si els efectes d'un canvi climàtic provocat en bona mesura per la ignorància i la cobdícia. Les selves continuen essent talades, els oceans són contaminats per la deixadesa del ser humà; fem veure que netegem i en escombrar aixequem, un cop més, la catifa per ocultar-hi la brutícia a sota. Els camps resten plens a vessar de components metzinosos que han estat dipositats allí en nom de la nostra forma de produir una agricultura a qualsevol preu i ja no parlem dels purins abocats de forma descontrolada per un procedir ramader que s'entesta en alimentar únicament i exclusiva amb la intencionalitat d'assolir un ràpid i hormonat creixement del bestiar.
D'altra banda Gaia no només és sacsejada en el seu si més interior si no que la civilització que avui dia l'ocupa sembla mostrar-se de forma ben descompensada. El tema de l'alimentació és especialment dolorós quan ens arriben notícies en relació a situacions com la de la sequera del corn d'Àfrica mentre que en el món titllat de desenvolupat es fa tot sovint un mal ús dels recursos hidrogràfics.
Així ara tot reflexionant podem veure que aquesta doble descompensació que presenta mare terra també s'esdevé en el nostre sí més profund. A què em refereixo? Doncs el cas es que al ser humà
li convé rumiar en relació a la situació que avui dia està vivint.
li convé rumiar en relació a la situació que avui dia està vivint.
Ja hem comentat alguna vegada que l'equilibri entre orient i occident restava descompensat. Existia una enorme fissura entre civilitzacions a l'hora d'entendre la vida. Occident va tendir més cap a una societat on el més gran reialme era el culte al capital mentre que bona part dels països asiàtics i africans patien pobresa. El cas és que en el moments de màxim esplendor d'aquest capitalisme, que ens ha abduït al llarg de tants anys, el fet de que bona part de la població passés fam semblava que no ens afectava massa. Es ara, quan el malentès i mal aplicat poder econòmic d'occident s'entesta en fer trontollar aquesta nostra societat i esquinçar-la d'alguna manera i nosaltres posem el crit al cel. Algú es pot sorprendre i deixa anar un "qui ho havia de dir" o algú més pot etzibar un "la vida no és justa". Tot i així, algú més podria comentar que la situació en la que ens trobem era del tot previsible. I és en aquest punt on m'interessa efectuar una profunda reflexió per que entenc que el ser humà es troba doblement ubicat d'una forma força paral·lela a com dèiem que es trobava Gaia unes línies mes amunt.
La nostra societat, la occidental o també anomenada societat moderna s'ha entrebancat. No hem sabut caminar en paral·lel, era tan l'afany per córrer, per atrapar al veí i passar-li al davant que ens hem estavellat gairebé com aquells cavalls que perden el nord i es desboquen tot galopant sense sentit.
El cas és que estem esperant un miracle per part d'algú -Merckels, Sarkozys, Rajoys...-. Estem esperant que ens treguin les castanyes del foc. Continuem amb una actitud infantiloide en el sentit de que busquem una figura paternalista que ens tregui de l'embolic on la ignorància i la vanitat ens van ficar. No ens volem fer grans!
Poden pujar nous governants suposem amb molt bones voluntats, poden aplicar-se noves mesures econòmiques, poden aplicar-se molt retocs però en el fons no deixaran de ser res més que això, retocs, pedaços que ens emmascararan la realitat fins al moment que el ser humà desperti i es vegi fort i capaç d'agafar el brau per les banyes tot entonant un mea culpa valorant en quina major o menor mesura ell@ ha contribuït o ha format part, directa o indirectament, d'aquest bluf, aquesta irrealitat que ens crèiem tenir i que en el fons no és res més que un miratge.
Quan sapiguem aturar-nos i baixar d'aquest frenètic carroussel aparentment tan espectacular que ens va enllaminir i puguem reflexionem i valorar, potser veurem la llum i entendrem que no ens calen mesures externes quan el que ens preval són els empolsegats valors ètics, la humilitat i la germanor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada