EL DELME.

EL DELME.

Occident trontolla, s'esquerda. Es tracta d'una mena de sisme econòmic que obre profundes escletxes en la nostra societat i al mateix temps sacseja doblement els oblidats. Un cop més, occident projecta la seva ombra damunt dels menys privilegiats. La qüestió és que no fa massa dies que tot fent petar la xerrada amb una bona amiga, la L., m'assabento de la situació per la que passen moltes ONGs.

De fet L., en un recent viatge a la India va oferir-se com a voluntària per passar un temps allí, treballant com a tècnica en temes de salut. Li van respondre que no ho veien massa clar donat que les aportacions d'occident havien minvat considerablement i això potser impediria poder mantenir el seu solidari lloc de treball i això que només els calia oferir-li a la tècnica la manutenció, un plat més de la cuina d'aquell hospital, sense luxes ni pretensions.

Un cop més, plou sobre mullat.

Feia dies que volia escriure en relació al delme i la xerrada amb L. em va acabar de decidir...

Molta gent desconeix el concepte de delme -diezmo en la llengua de castella, per entendren's-. Es pot entendre el delme
com un impost del deu per cent sobre els béns. El cas és que l'expressió impost ens pot fer mal d'ulls per la qual cosa jo proposaria substituir-la per ofrena o donació.

També cal tenir present que moltes persones defugen aquesta pràctica per que la contemplen molt lligada a l'església i poden sentir un matís no pas de col·laboració si no més aviat d'obligació. Ja sabem que moltes vegades religions i espiritualitat no es solapen...

El cas és que el concepte de delme com a oferiment voluntari a la vida resulta interessant i si bé avui dia no s'exigeix com a tribut religiós, sí que es pot contribuir d'una forma més espiritual, fins i tot metafísica.

Tot i que el delme, d'entrada era contemplat des de la vessant econòmica penso que el podem aplicar de moltes maneres oferint part del nostre temps a alguna causa o persona, brindant coneixement que puguin ajudar d'alguna manera, etc.

Hi ha qui lliga la pràctica del delme amb el principi metafísic de l'abundància. No obstant no és el mateix donar creient que ho has de fer com un retorn a la vida que donar per rebre; en el primer fet de donar parlaríem d'un donar incondicional mentre que el segon donar té un matís ben diferent.

Resulta ben interessant fixar-nos en el delme com un procés energètic que teixeix un lligam de reciprocitat entre els sers i ens apropa a termes tal com la corresponsabilitat, la solidaritat, l'intercanvi, la germanor.

El delme i els nostres fills...

Realment el delme és una pràctica que podria estar tot l'any en vigor no obstant penso que aquestes diades resulten ben adequades per recordar aquest concepte i tot el que porta implícit. 

En la societat del consumisme, en un entorn on preval d'una forma força despersonalitzadora el culte a la imatge, a la publicitat... cal reflexionar i encara més pel que fa al nostres petits, àrea en la que potser cal tenir present els efectes, ja no tan a curt com a llarg plaç, de l'excés en joguets, marques i demés. I si els parléssim del delme?. Com reaccionarien? Quins serien els possibles efectes en la seva ment i el seu cor?. Pensem-ho...

I si aquest any per Reis regaléssim als nostres fills la teoria i pràctica del delme?.