VISIÓ ALTERNATIVA DEL NADAL DES DELS ARQUETIPS.

Tractant de resultar respectuosa per a qui tingui una lectura tradicional del concepte de Nadal majorment establert en la nostra societat, avui voldria efectuar algun altra tipus de lectura del fet que envolta el naixement de l'infantó a l'establia.

Penso que la tríada de personatges que esdevé en el naixement de la Nit de Nadal pot resultar ben significativa ja no tant des de la tradicional perspectiva religiosa a la que estem acostumats si no tractant d'analitzar l'entrellat des de la visió del món espiritual i del món simbòlic dels arquetips.

El naixement de l'infant Jesús pot d'alguna forma ajudar a cadascun de nosaltres si sabem i volem fer-ne una lectura profunda tot guaitant més enllà dels clàssics paràmetres establerts. I és que el natalici del nen Jesús pot facilitar-nos la valoració del nostre moment vital tant si la figura que avui llegeix aquestes ratlles professa la religió catòlica com si pertany a algun altra tipus de fe o fins i tot també pot resultar oportuna per aquell qui es consideri agnòstic. Vull dir que el concepte de la "Sagrada Família" pot resultar-nos interessant de desgranar a cadascú de nosaltres.

Cada any, a la nit de Nadal se'ns ofereix simbòlicament la possibilitat d'analitzar la base de la nostra estructura vital. Tots d'alguna manera portem implícita la tríada pare-mare-fill@.

Anem doncs a reflexionar al voltant de cadascuna de les parts implicades.

La mare. La figura arquetípica de la mare apareix pel general vinculada amb els aspectes nodridors cap al nadó tant des de la perspectiva biològica com emocional i algú podria dir que fins i tot espiritual. Es aquesta mare la que, en teoria, ens vincula amb el món i en funció d'aquest primer lligam,
en funció de la naturalesa d'aquest primer vincle, obtindrem un tipus de visió de la vida o un altra. L''arquetip de la mare per excel·lència acostuma a entendre's des de la visió de l'amor incondicional. Així doncs podem entendre que l'infant que ha estat convenientment nodrit amb aquest meravellós component tindrà d'entrada una visió de la vida plaent, amorosa i confiada. Per descomptat que quan el vincle amb la mare resulta desorganitzat, aleshores la criatura pot viure el món ressonant amb aquell primer clixé amb el que va quedar d'alguna forma també formatejat.

El pare. L'arquetip del pare ens representa pel general més l'acció. Si ve l'arquetip matern ens vincula amb allò que, en essència som, l'arquetip del pare ens condueix més cap allò més adquirit en funció del que ha de ser, apropant-se més al món normatiu.

L'arquetip patern ve més lligat amb l'acció-reacció i si aquest pare no resulta tot lo amorós que es desitjaria, llavors ens podem trobar en uns tessitura en la que preval més el poder que no pas l'autoritat.

I així com aquell qui no vol la cosa, si prenem el tàndem Maria-Josep veurem que l'especial unió dels dos arquetips existents en cadascuna de les nostres vides d'alguna manera ens marca, ens condiciona i si sabem analitzar-ho aquest procés ens pot portar a entendre una micona més les respectives dinàmiques de la nostra família interna.

El fill o filla. L'arquetip de l'Infant, de la criatura ens pot conduir a reflexionar en relació a la puresa amb la que apareixen els nadons quan naixem. Algú podria dir que quan el ser humà neix, apareix d'alguna manera despullat com en el pessebre i que aquesta manca de vestimenta es podria entendre com la més neta innocència de l'ànima que acaba d'encarnar. A títol personal podria estar bé reflexionar en quin grau i a partir de quins paràmetres vitals ha resultat malmenada aquella original netedat interior que presentàvem en néixer.

M'agradaria també analitzar simbòlicament el fet de la recerca d'un lloc on poder establir-se, on poder acampar per donar a llum tal com s'explica. Josep i Maria es podrien arribar a contemplar com persones que no tenen on viure, com uns sense-sostre i en acceptar aquelles condicions humils de l'establia podríem entendre que se'ns parla d'alguna cosa que potser ara en el moment actual econòmic i social es pot percebre millor... el fet de poder entendre que les necessitats creades no són res més que això, que necessitats supèrflues que tot tractant d'envoltar-nos la vida d'un vaporós tul de glamour i d'aparences en el fons no representen res més que una mena de xarxa ofegadora, de mosquitera asfixiant que no ens deixa viure fluint, que ens coarta la llibertat interior.

No hauria d'oblidar efectuar un breu recordatori en relació als elements que envolten l'escena simbòlica de la nostra vida, del nostre naixement... el sanador contacte amb els elements de la natura que en el pessebre ens venen representats per la mula, el bou, la palla...

I des de la vessant ja més metafísica em quedaria no tant en el concepte de "reis" si no en l'oferiment del tres paràmetres, jo diria, alquímics... Em refereixo a la potent vibració de la longitud d'onda del daurat de l'or, sense deixar de banda les interessants propietats de l'encens i de la mirra.

Vaig a encendre una vareta. Siau.