Avui, ja mes de maig, uns breus pensaments d'aigua...
El dormir es como un puente
que va del hoy al mañana.
Por debajo, como un sueño,
pasa el agua, pasa el alma.
Juan Ramón Jiménez. La Noche.
Quan les emocions no flueixen ens porten a pensar en
l'aigua estancada que, sense voler-ho, sense cap mala intenció, mica a mica, es
va malmenant, es va corrompent. Va perdent la seva cristal·lina transparència i
els microorganismes del malestar s'afanyen entossudits a construir-hi munts de colònies.
Sembla ben bé que el sotrac de certes vivències tingui
el poder de glaçar l'ànima. Quan la temperatura que envolta les nostres
emocions va baixant estrepitosament ens cristalitzem i se'ns formen caramells i glaçons;
poderoses llavors de futurs icebergs.
La suor és, poca cosa més que aigua viscuda; restes
d'impureses que de no eliminar-les ens portarien munts de problemes a
l'organisme. Talment com les emocions mal païdes que s'entossudeixen a
regurgitar l'agror del dolor.
En néixer, amb aquell primer plor, el nadó assaboreix
la salabror de les seves llàgrimes i, sense consciència, dona per inaugurat el
seu particular oceà emocional que viurà
dies de tot; des d'una plàcida mar en
calma fins a contemplar l'anestèsia del dolor d'aquelles roques resistint les
embranzides de les onades d'un temporal qualsevol de la vida .
I caminant pel món de l'aigua, vora les deus tractem
d'agafar moments, de subjectar vivències que ens donin fugisseres seguretats. I
sovint pensem que el record d'allò que va ser encara ens segueix hidratant les
emocions però, ai las!, quan posem les nostres mans sota l'aigua fresca i
juganera ens adonem de que mai la podrem subjectar i comencem a entendre que el
gaudi no és altra que el precís i preciós moment del contacte entre l'element
líquid i la nostra pell. Sentim, un cop més, aquí i ara.
Una gota. Dues i tres gotes
més.
L'aigua de la vida llisca,
segueix carena avall;
s'esmuny somrient entre els
meus dits.
I.Coch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada