Què significa per a tu l'acontentament?
On s' enfoquen el teu cor i
el teu cap quan es pregunten quin ha estat el darrer moment d'acontentament de la teva
vida? I si busques les tres estones en què has estat amb més acontentament el darrer mes...?
Quan un infant ens diu que
està content en quins paràmetres s'emmarca? Què li hem ensenyat a aquest nen
per que pugui entendre que està en aquest estat?
Consideres que és el mateix estar content que romandre en l'estat d'acontentament?
Consideres que és el mateix estar content que romandre en l'estat d'acontentament?
Estàs en l'estat d'acontentament, aquí i ara mentre llegeixes? Què et sembla?
Pel general quan una persona
ens comenta que està content s'entén que alguna cosa el/la fa feliç. El cas és
que pel general aquest "felicitat" acostuma a provenir del nostre món
exterior i d'aquesta manera l'individu es sent feliç per que es sent estimat
per algú com posem pel cas, els pares; es sent feliç per que a la feina l'han
promocionat o senzillament per que ha trobat un nou lloc de treball o potser
per que a ell no el fan fora; o es sent feliç per que ha tingut un cop de sort
al negoci i el compte corrent li permetrà fer aquell viatge que sempre ha
tingut al cap...
Jo diria que quan a la
nostra existència estem en funció dels resultats del món exterior no podem
parlar massa d'acontentament donat que el principal requisit per obtenir-lo és
el no-aferrament i quan estem en funció de paràmetres externs d'alguna manera
apareixem condicionats per allò que sembla fer-nos tant feliços i ens posem
així de contents...
Des de la perspectiva més transpersonal
entenc que l'acontentament pertany a l'àrea íntima del ser amb sí mateix.
Algú podria confondre l'acontentament amb el conformisme i no és
el mateix. Entenc el conformisme com una actitud propera a la resignació però sense l'amargor del resignat. A més, un conformista no acostuma a sentir l'alegria interior si no que s'estontola allí on la vida el col·loca sense plantejar-se massa res amb una mena d'actitud de deixadesa pragmàtica.
el mateix. Entenc el conformisme com una actitud propera a la resignació però sense l'amargor del resignat. A més, un conformista no acostuma a sentir l'alegria interior si no que s'estontola allí on la vida el col·loca sense plantejar-se massa res amb una mena d'actitud de deixadesa pragmàtica.
L'acontentament porta
implícita l'actitud d'agraïment per la vida i per l'experiència que aquesta ens
aporta amb els seus moments dolços i aspres; amb els seus somriures, les
picades d'ullet i les seves fiblades.
La via a l'acontentament
sempre resta ens oberta en el nostre personal mapa de carreteres només que amb
les inèrcies de la vida, la nostra personalitat egoica acostuma a desviar-nos i
tot d'una ens podem adonar de que un cop més ja no estem en el camí de l'acontentament si no que ens ha passat alguna cosa per alt i ens hem apartat un
cop més de la via principal agafant la sortida 1 cap a la desesperança o la
sortida dos cap a la distracció, o la sortida 3 cap a la cobdícia o la
sortida 4 que qui sap on ens portarà.
Respirar acontentament és
respirar alegria interior; res a veure amb l'anomenada felicitat de l'ego. El
fet de respirar alegria interior ve a ser com una barreja de pau, agraïment,
serenor... que apareix de forma espontània.
Es parla de l'acontentament en
moltes religions i naturalment cadascuna presenta els seus particulars matisos.
Destacaré aquí la interessant visió que Jiddu Krishnamurti tenia del tema que
avui ens ocupa.
Segons Krishnamurti el fet
de tractar d'assolir l'acontentament ens aparta directament de l'assoliment
d'aquesta fita. El cas és que la condició sine qua non per obtenir-lo és la
manca d'aferrament i des del moment en el que jo tracto d'assolir-lo quedo
d'alguna manera atrapat/da per aquest desig...
"Quan desitjo ser
alguna cosa estic sembrant la llavor del descontentament; degut a que desitjo
assolir l'acontentament, dono origen al descontentament" Krihsnamurti.
 |
| J.Krishnamurti. |
Així doncs segons ell, un objectiu sempre és gratificant i
autoprojectat i creiem que ens donarà seguretat i felicitat i degut a això
busquem una via per assolir-lo però errem en el sentit de que en el cas de l'acontentament, aquest no prové de la ment ni del processos cognitius ni del
desig. Tenint present tot això podem entendre que l'acontentament no s'obté si
no que es troba quan les condicions del practicant del Camí són les adequades i
s'allunyen dels paràmetres de l'ego.
Krishnamurti ens recorda que
"La ment atrapada en un resultat mai pot ser lliure, i només en llibertat
pot haver-hi el veritable acontentament".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada