BROTS D'OM PER AL NOU ANY

L'om -ulmus, olmo- és un arbre molt especial. Segons Virgili, creixia a l'Hades, el món dels morts. També es deia que es trobava a les cruïlles que conduïen a l'espai de les fades, per això en alguns països  es relaciona l'om amb els elfs.

Quan es parla d'arbres sagrats es considera que l'om n'és un i se'l vincula amb la mort i el renaixement. De fet, es deia que el primer bosquet d'oms va brotar quan Orfeo -el mític músic grec- plorava la mort de la seva muller, Eurídice. També, en retornar del món del morts, Orfeo va aixoplugar-se sota un om i, amb dolor va començar a tocar la lira, aleshores en poca estona les bestioles del bosc s'aplegaren allí, seduïdes per la seva música.

També l'om era l'arbre d'Hermes i estava consagrat a Saturn que ens responsabilitza fent-nos prendre consciència de les limitacions personals i dels aspectes que ens cal afrontar i per anar bé, superar.

Avui dia, les omedes pateixen una malaltia anomenada grafiosi en la que un tipus determinat d'insecte propaga un fong que acaba embussant els conductes de saba, a mode d'obstrucció arterial provocant la caiguda de les fulles i sovint la mort de l'exemplar.

Des de l'àrea de les flors de Bach, un apunt en relació a l'om ens ve de la má del Dr.Edward Bach qui ens parla del remei Elm:

“Those who are doing good work, are following the calling of their life and who hope to do something of importance, and this often for the benefit of humanity. At times there may be periods of depression when they feel that the task they have undertaken is too difficult, and not within the power of a human being.” - Dr. Edward Bach

"Els que estan fent una bona feina, estan seguint la vocació de la seva vida i que esperen fer alguna cosa d'importància, i això sovint en benefici de la humanitat. De vegades poden patir períodes de depressió quan senten que la tasca que han emprès és massa difícil i la perceben lluny de l'abast del poder d'un ésser humà. "- Dr. Edward Bach

I avui que tot just ens trobem en el impàs de deixar en darrera 2014 i començar a sentir els aires del 2015 pot ser un moment propici per rellegir, un cop més, el poema d'Antonio Machado "A un olmo seco" i extrapolar el sentit que el poeta li donava per poder aplicar-lo a aquest canvi d'any.

A UN OLMO SECO -Antonio Machado-

Al olmo viejo, hendido por el rayo 
y en su mitad podrido, 
con las lluvias de abril y el sol de mayo 
algunas hojas verdes le han salido. 

¡El olmo centenario en la colina 
que lame el Duero! Un musgo amarillento 
le mancha la corteza blanquecina 
al tronco carcomido y polvoriento. 

No será, cual los álamos cantores 
que guardan el camino y la ribera, 
habitado de pardos ruiseñores. 

Ejército de hormigas en hilera 
va trepando por él, y en sus entrañas 
urden sus telas grises las arañas. 

Antes que te derribe, olmo del Duero, 
con su hacha el leñador, y el carpintero 
te convierta en melena de campana, 
lanza de carro o yugo de carreta; 
antes que rojo en el hogar, mañana, 
ardas de alguna mísera caseta, 
al borde de un camino; 
antes que te descuaje un torbellino 
y tronche el soplo de las sierras blancas; 
antes que el río hasta la mar te empuje 
por valles y barrancas, 
olmo, quiero anotar en mi cartera 
la gracia de tu rama verdecida. 
Mi corazón espera 
también, hacia la luz y hacia la vida, 
otro milagro de la primavera.

Es evident que en llegir el poema cadascú pot efectuar la seva lliure i personal lectura en relació a quins aspectes seus es veuen reflectits en el turment del seu om sec. Cadascú sap quins han estat els llamps que l'han esquinçat per dins al llarg del camí vital, i també coneix la naturalesa dels seus paràsits interns -pors, angoixes, rancúnies...-. Quan hom comença a reconèixer tots aquests aspectes és senyal de que la capçada de l'om ja té una colla d'anys; no obstant, sempre s'espera el miracle de la primavera, el rebrotar.

Avui doncs, proposo una altra interpretació del poema, més de caire social...

Entenc també l'om sec com la societat en la que estem immersos. I ara, a mig camí d'un any que fina i d'un altra que sorgeix, aquest om social apareix ple a vessar de petites bestioles de guant blanc -i algunes de més gran alçada i amb més fons d'armari de vestuari- que li xuclen la saba, el malmenen i en causar aquesta mena de arteriosclerosi -que ja fa bona estona que dura- fan emmalaltir-lo. El nostre om es resseca i en caure-li el fullam no pot emparar als qui el necessiten per a arraulir-se de fred, altres vegades, de por.

El nou any per tot el que suposa, ens permet tractar d'enfocar les qüestions d'altra manera, posant nom al que s'esdevé, vocalitzant, proclamant i tractant de redreçar gràcies a les doloroses pressions de Saturn. Malgrat tot, no perdem l'esperança  i esperem que arribi el temps propici per poder veure a la nostra societat -i també dins nostre- els verds brots de l'esperança que ens anunciava el poeta.

Tot seguit, per a qui ho vulgui gaudir, en Joan Manuel Serrat ens en fa cinc cèntims...