Podríem dir que un dels estats
que més pau ens aporta és l'acontentament.
I com el podem definir?
Podríem dir que s'apropa a un estat de
serenor en el que ens sentim conformats i alhora agraïm a la vida petits o
grans aspectes de la nostra existència que ben podrien passar per alt i no ser
ni valorats.
L'acontentament, tot i
provenir del mot content, no té perquè fer ús del riure si no que es basa en el
somriure i, encara més, en el somriure interior. Podem estar parlant de
l'alegria interior...
Ens podem preguntar si
romandre en l'estat d'acontentament significa que tots els aspectes de la
nostra existència estan resolts. En absolut.
Restar en l'estat d'acontentament
no suposa fer ulls clucs als aspectes de la nostra existència que potser no
rutllen com voldríem. L'acontentament, únicament i exclusiva, implica no
agafar-se de la mà de la queixa constant de l'estat d'insatisfacció i saber valorar
el poc o molt de bo que té el nostre moment vital.
Acontentament no té res a
veure amb resignació puix que aquest darrer substantiu porta implícita una
connotació amarga. El resignat para d'intentar assolir allò i en esgotar-se,
desisteix i acostuma a quedar-se enclavat en el fang del ressentiment a la
vida.
L'insatisfet no para. Ho
intenta un cop i un altre i un altre, però no recorda que el pou de la
insatisfacció no té fons i està ple d'arenes movedisses...
El cas és que la
problemàtica de l'insatisfet resulta difícil de detectar per part de l'usuari. Tot
sovint l'insatisfet s'autopercep com una persona activa però sempre troba un escull
que li resulta molt difícil de superar i, en el cas d'assolir aquella anhelada i potser no massa necessària fita, l'entusiasme
li dura ben poc i de nou, escaneja l'entorn buscant un altre objectiu i mentre s'hi
fixa, de nou, creu que li manca i així torna a començar seguint amb el procedir
de costum.
El tema de la insatisfacció
des de la vessant de Gurdjieff es podria apropar al perfil 4 de l'eneagrama. Des
d'aquesta perspectiva entendríem que sota la insatisfacció del perfil 4 hi batega
un alt component d'enveja i de comparació amb els altres.
Entenc que aquesta enveja pot ser conscient o no. El cas és que aquesta població, en la seva infantesa pot haver patit alguna forma d'abandonament i com a conseqüència ha desenvolupat un sentiment de carència i de pèrdua, i el segueix projectant en diverses àrees de la seva vida.
L'insatisfet sent que li
falta alguna cosa o que li falta algú i aleshores aquest sentiment de carència
és projectat damunt diferents àrees. Per alguns existeix la necessitat de
prosperar pertanyent a una classe social privilegiada ben lluny d'allà on
s'ubicava en la infantesa, per a d'altres el punt d'atracció poden ser els
aspectes materials -patrimoni, imatge...- i també poden aspirar a viure una
vida en funció amb les connotacions personals contràries a les que van
viure quan eren infants -per exemple si
es van sentir molt sols, a l'actualitat poden desitjar tenir fills i més fills
per, de forma inconscient evitar tornar a sentir-se sols i buits.
El 4 insa analitza a la gent
tractant d'esbrinar què té l'altra que ell no té i llavors es sent atret per
quelcom que potser a ell li resulta inaccessible però s'hi entesta de forma
errònia donat que el seu punt de partida no és la seva identitat, ni l'aquí i
l'ara, sinó el buit de l'ahir que l'arrossega a comparar constantment la seva vida amb la dels altres.
En les situacions en les que
es presenta aquesta problemàtica, l'estat d'insatisfacció és desgastador i els
enfonsa o els porta a tenir-se ràbia, a sentir-se inútils provocant danys col·laterals
a la gent que diu estimar -parella, fills...- i aleshores quan surt de
l'espiral autodestructiva i s'adona de les repercussions, es culpa.
Hem de tenir present que encara que en un moment determinat
una persona estigui atrapada en aquesta xarxa no implica que hi hagi d'estar
eternament; així doncs quan el perfil 4 es transmuta i va sanant, apareix el 4
més estable que resulta ser sensible, compassiu, intuïtiu, respectuós,
amable...
Com es pot efectuar aquesta
transició?
- Cal viure el present valorant el moment i perdonant el passat.
- Falcant la identitat cercant l'equilibri entre la repulsió del que tinc i l'atracció del que no tinc.
- Acceptar la insatisfacció i saber-la detectar com el que és: INACABABLE.
- Posposar o tancar els projectes fins que un@ es contempli en pau i hagi sanat les ferides que li disparen la insatisfacció.
- Estimar-se a si mateix sabent estar en soledat.
Per assolir tots aquests
punts, el mindfulness seria molt benvingut!
Finalment podríem arrodonir
aquesta recepta emocional afegint-hi una flor de Bach.
Podríem parlar de Wild Oat -civada salvatge-.
Those who have ambitions to do something of prominence in life, who wish
to have much experience, and to enjoy all that which is possible for them, to
take life to the full. Their difficulty is to determine what occupation to
follow; as although their ambitions are strong, they have no calling which
appeals to them above all others. This may cause delay and dissatisfaction.
Dr.Edward
Bach "The Twelve Healers and Other Remedies".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada