Avui, pensant en la paret mestra...
Quan en la serenor escoltem
el xiuxiueig de la intuïció, ens apropem a la nostra particular paret mestra
Quan projectes les idees meditades,
construeixes a partir de la teva paret mestra
Quan algú es desorienta,
perd de vista la seva peculiar paret mestra
Quan hom dubta, percep
borrosa la seva paret mestra i la confon per qualsevol envà provisional
Quan un@es sent dèbil i es deixa
influir, pren de referència altres parets mestres que no són la seva
Quan s'imita, es reprodueix
la paret mestra d'un altra i construeix una vida que no és la pròpia
Quan una paret ens limita,
no és paret mestra; és un mur, una muralla que diu protegir-nos però que, en
realitat, ens aïlla
Quan una paret mestra és
llegada, no és la pròpia
Saps, quan en el centrament sostinc el meu silenci, em recolzo a la meva paret mestra personal.
Aleshores, la meditació, el
mindfulness... m'hi apropen i, poc a poc, repasso tots i cadascun dels maons
que l'edifica, i somric quan s'hi atansa el pit roig i em mira tot companyó, i oloro el bri de menta que s'ha immiscit en una de les esquerdes enfilant-se satisfet, desafiant cap amunt, i convido al vianant a reposar-hi l'estona que li
convingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada