La terra ja no és plana. Bé,
de fet tot i que bona part dels primers pensadors sostenien aquesta idea, avui
dia sabem que mare terra mai en va ser de plana.
Va resultar prou difícil modificar aquesta creença. Pitàgores, Aristòtil i uns quans més podrien donar fe de com i quant els va costar poder fer entendre a la societat que les coses no eren com semblaven i que calia avançar proposant nous paradigmes.
Va resultar prou difícil modificar aquesta creença. Pitàgores, Aristòtil i uns quans més podrien donar fe de com i quant els va costar poder fer entendre a la societat que les coses no eren com semblaven i que calia avançar proposant nous paradigmes.
Passen els dies, els mesos i
els anys i la medecina també ha evolucionat en molts aspectes. Hipòcrates i
Galè se'n farien creus en comprovar que en els temps que corren les sangries ja
no estan à la page.
A l'actualitat, gràcies a
l'esforç de gran nombre d'investigadors, la ciència segueix evolucionant i
probablement estarem d'acord si pensem que gran part del mèrit de les troballes
científiques actuals prové de l'empenta del món informàtic que ens ajuda a
captar, traduir, interpretar multitud de dades de l'espai, del mon, de les
persones, del cos humà, de la cèl·lula, de l'ADN, del cervell...
El cas és que escoltant la
tertúlia del dissabte 16 de maig al Via Lliure de RAC-1 es fan comentaris de
l'estil com "el psicòleg és un tipus de professió que bàsicament treballa
sota la premissa de que el que et passa sempre és culpa teva" o "Jo
vaig estudiar psicologia i vaig acabar
amb dubtes de que com era possible de que allò fos legal".
Aquestes paraules porten a
la reflexió...
Bona part de la societat
probablement segueix desinformada o pel cap baix presenta una informació
esbiaixada o senzillament fossilitzada.
La psicologia, com qualsevol
altra disciplina, també ha anat evolucionant per propis mèrits i també, en gran
part gràcies a la revolució digital. I si bé és cert que determinats
enfocaments terapèutics dins del camp de la psicologia no tenen evidència
empírica, determinats abordatges sí que ja compten amb una considerable
investigació al seu darrera.
Concretament, a l'any 2012 la
Dra. Shapiro ja ens parla de "The
evidence of E.M.D.R" a The New York Times i és que d'ençà de la
creació a l'any 2006 de la EMDR Research Foundation resulta més fàcil accedir a
les nombroses investigacions que s'han portat a terme fins la data.
Publicacions de ja fa una
colla d'anys constaten que l'enfocament EMDR està basat en una visió compassiva
del dolor, per tant en aquest tipus de teràpia no es culpabilitza a ningú i
degut a l'especial estructuració metodològica que presenta, resulta molt
interessant destacar que aquesta compassió no es queda només en bons propòsits
sinó que quan el pacient s'avergonyeix per haver d'explicar el que li ha passat
o el que ha fet, no resulta necessari fer-li verbalitzar l'escena que el
turmenta donat que podem processar el dolor partint de la imatge mental del fet
dolorós que ell té en el moment present.
Així doncs, a més d'estar
avalat per evidències empíriques, l'abordatge EMDR s'ha vist afavorit pel recolzament que li ha brindat l'àrea de
la neuroimatge.
Resulta interessant la següent explicació que ens ofereix la Dra.Shapiro en la publicació "Supera tu pasado. Tomar el control de la vida con el EMDR" de l'editorial Kairós:
Resulta interessant la següent explicació que ens ofereix la Dra.Shapiro en la publicació "Supera tu pasado. Tomar el control de la vida con el EMDR" de l'editorial Kairós:
"En els darrers deu anys, els ràpids efectes del
tractament EMDR també han proporcionat als investigadors neurobiològics una
"finestra al cervell". Com
resultat, més d'una dotzena d'estudis han utilitzat imatges del cervell (com la
ressonància magnètica) per documentar com el tractament EMDR canvia el cervell.
Per exemple, estudis realitzats han establert que el centre de control de la
memòria del cervell (hipocamp) es redueix en persones amb TEPT -Trastorn per
Estrés Post Traumàtic-. Durant algun temps es creia que, donat que aquest era
un canvi orgànic en el cervell, podia ser permanent. Sortosament, com han
demostrat els escàners cerebrals, l'hipocamp pot tornar a créixer. Encara que
hi ha hagut poca investigació en aquesta àrea, un estudi recent ha mostrat que
de vuit a dotze sessions de processament de record amb EMDR produeix un
increment mitjà del 6% en el volum de l'hipocamp. Aquests efectes es mantenien
1 any més tard".
Es prou cert que avui dia,
en tots els camps de la ciència, els progressos s'esdevenen d'una forma tan
ràpida que per molt que vulguem resulta pràcticament impossible estar
actualitats en totes les àrees. Ara bé, probablement fora important que les
persones que acudeixen a mitjans de comunicació, quan formulen opinions de
determinats temes parlin amb propietat, amb coneixement del que diuen i amb la
responsabilitat de que el que s'està comentant no esdevé en una trivial conversa
d'ascensor amb el veí si no que es troben emplaçats en potents i seriosos mitjans que ens donen la meravellosa
possibilitat de transmetre el saber.
Més informació en relació a EMDR |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada