CONTROLO, LLAVORS EXISTEIXO?

L’Amèlia és una marassa. Viu pels fills. Bé, de fet, es desviu pels fills. Que si han esmorzat prou, que si van prou abrigats, que què van fer ahir vespre?. Qualsevol pot pensar que aquestes preguntes són ben normals. El cas és que potser en fa un gra massa donat que els seus fills ja ronden els vint i tants anys.

En Juli no para, va sempre estressat i amb mil cabòries. S’enfada sovint i comenta que a la feina no pot comptar mai amb ningú “no ho fan prou bé i em surt més a compte fer-ho jo”. Tot i ser el cap del seu departament acaba immiscint-se en les competències dels seus subalterns i es lamenta de que aquests no acaben mai d’aprendre prou bé. Mirat així, el cas del Juli pot veure’s com molt corrent però si ens assabentéssim de que en les tres darreres feines ha procedit d’aquesta manera i si, a casa, minimitza a tothom –dona, fills- podem començar a pensar en l’existència d’un problema a l’àrea del control.

Impecable!. A casa de la Marta tot està impecable!. Tot fins a l’últim detall; detalls seus i per suposat  detalls, costums i pautes de tots els cinc membres de la família que es senten supervisats, ofegats i no gosen
parlar massa del tema però es lamenten de com afecta a la mare canviar els objectes de lloc o variar l’ordre de la seva pròpia organització personal.

En Manel diu que no està d’històries, que ell va “a saco”, que el que no li interessa, li rellisca. Fa temps que sent i actua així. La problemàtica esdevé quan es passa el dia evitant persones, llocs, situacions, etc.

Aquests casos que avui ens acompanyen –per suposat, amb noms ficticis- ens donen visió per poder entendre el que rau sota del control excessiu.

Podríem entendre el control excessiu com el procés que es dóna dins la persona quan aquesta va perdent l’espontània identitat i acaba essent esclava dels efectes devastadors d’un conflicte de caire intern. Evidentment ens caldria analitzar moltes variables de la pròpia història de la persona no obstant, així per sobre, podríem entendre que…

…sota la sobreprotecció desmesurada de l’Amèlia hi podríem entreveure una por a la pèrdua o un temor a sentir-se culpable. Controla i així bloqueja la por?

…pel que fa al Juli, semblaria com si tingués una dificultat en la gestió del poder i de l’autoritat; ens caldria analitzar d’on prové. Controla i així no s’arrisca i no decep ni el deceben?

…referent a la Marta estaria bé revisar el concepte que té del que representa la seguretat per a ella. Controla i així es sento segura?

…I en Manel probablement hauria d’entendre que no es que exactament passi de les coses, potser no és tan passota com creu ser. Potser efectua evitacions a tort i a dret. Necessitaríem entendre què rau a sota. Controla i així potser evita el que li suposa un trontoll?

De ben segur que estaria bé consultar la particular temperatura del termòmetre del control; estaria bé no sobrepassar un llindar raonable. De fet podríem fer una mena de prova… i si ens autoxequegéssim? I si ens passéssim un escàner que ens avisés dels punts de control –en vermell cridaner- a la nostra vida? Si així procedim potser podrem veure quines són les nostres àrees pendents on bateguen els virus de les angoixes i pors personals i en funció de la intensitat que presentin i de l'antiguitat que tinguin potser fora bo posar fil a l'agulla.