L’Amèlia és una marassa. Viu pels fills. Bé, de fet, es desviu pels
fills. Que si han esmorzat prou, que si van prou abrigats, que què van fer ahir
vespre?. Qualsevol pot pensar que aquestes preguntes són ben normals. El cas és
que potser en fa un gra massa donat que els seus fills ja ronden els vint i
tants anys.
En Juli no para, va sempre estressat i amb mil cabòries. S’enfada
sovint i comenta que a la feina no pot comptar mai amb ningú “no ho fan prou bé
i em surt més a compte fer-ho jo”. Tot i ser el cap del seu departament acaba
immiscint-se en les competències dels seus subalterns i es lamenta de que
aquests no acaben mai d’aprendre prou bé. Mirat així, el cas del Juli pot veure’s
com molt corrent però si ens assabentéssim de que en les tres darreres feines
ha procedit d’aquesta manera i si, a casa, minimitza a tothom –dona, fills-
podem començar a pensar en l’existència d’un problema a l’àrea del control.
Impecable!. A casa de la Marta tot està impecable!. Tot fins a l’últim
detall; detalls seus i per suposat detalls, costums i pautes de tots els cinc membres
de la família que es senten supervisats, ofegats i no gosen
parlar massa del tema però es lamenten de com afecta a la mare canviar els objectes de lloc o variar l’ordre de la seva pròpia organització personal.
parlar massa del tema però es lamenten de com afecta a la mare canviar els objectes de lloc o variar l’ordre de la seva pròpia organització personal.
En Manel diu que no està d’històries, que ell va “a saco”, que el que
no li interessa, li rellisca. Fa temps que sent i actua així. La problemàtica
esdevé quan es passa el dia evitant persones, llocs, situacions, etc.
Aquests casos que avui ens acompanyen –per suposat, amb noms ficticis-
ens donen visió per poder entendre el que rau sota del control excessiu.
Podríem entendre el control excessiu com el procés que es dóna dins la persona quan aquesta va
perdent l’espontània identitat i acaba essent esclava dels efectes devastadors
d’un conflicte de caire intern. Evidentment ens caldria analitzar moltes
variables de la pròpia història de la persona no obstant, així per sobre,
podríem entendre que…
…sota la sobreprotecció desmesurada de l’Amèlia hi podríem entreveure
una por a la pèrdua o un temor a sentir-se culpable. Controla i així bloqueja
la por?
…pel que fa al Juli, semblaria com si tingués una dificultat en la
gestió del poder i de l’autoritat; ens caldria analitzar d’on prové. Controla i
així no s’arrisca i no decep ni el deceben?
…referent a la Marta estaria bé revisar el concepte que té del que
representa la seguretat per a ella. Controla i així es sento segura?
…I en Manel probablement hauria d’entendre que no es que exactament
passi de les coses, potser no és tan passota com creu ser. Potser efectua
evitacions a tort i a dret. Necessitaríem entendre què rau a sota. Controla i així potser evita el que li suposa un
trontoll?
De ben segur que estaria bé consultar la particular temperatura del termòmetre
del control; estaria bé no sobrepassar un llindar raonable. De fet podríem fer
una mena de prova… i si ens autoxequegéssim? I si ens passéssim un escàner que
ens avisés dels punts de control –en vermell cridaner- a la nostra vida? Si
així procedim potser podrem veure quines són les nostres àrees pendents on
bateguen els virus de les angoixes i pors personals i en funció de la intensitat que presentin i de l'antiguitat que tinguin potser fora bo posar fil a l'agulla.
4 comentaris:
Gràcies Isabel! la imatge del termòmetre del control per les nostres actituds quotidianes, crec que em serà útil! Una forta abraçada, Anna
Ho celebro Anna!
Molts records.
isabel
Un cop mes Isabel podem comptar amb tu i ens dones aquest cop dema ets fantastica Gràcies Isabel Pere
Gràcies Pere!
El cert és que, en aquest món, les ressonàncies són mútues i crec ben bé que cada persona que s'apropa pot acabar essent mestre nostre en algún aspecte.
Una abraçada.
isabel
Publica un comentari a l'entrada